He arribat caminant, sense presses ni objectiu, fins al límit de l’instant, i no he pogut fer res més que asseure’m a contemplar. I, contemplant el present, veig meravellada tot el que succeeix. Veig la meva ment pensant. Com papallones, els pensaments emprenen el vol i venen i van. Lleugers. Veig el que sento, les emocions movent-se dins meu, com onades d’un mar interior. Veig també que soc aquí i ara. Mentre això em va…
Seccions
Miro el mar i, malgrat el fred del dia, sento la innegable sensació de submergir-me en un oceà interior. Les onades que venen…
De vegades, per més que la meva raó no vulgui creure en sincronies ni altres històries, no puc fer res més que admetre…
La pluja havia caigut amb força els darrers dies. La terra respirava humitat i aromes. Aquell raig de sol que per fi va…
I si fos cert que sense la teva mirada l’aigua calla, la branca no cruix en caure, el vent bufa en silenci, les…
Fa un dia gris, però no plourà. Els núvols contenen l’expressió i tan sols filtren una llum que esborra les ombres, tot creant…
