He arribat caminantsense presses ni objectiu, fins al límit de l’instant, i no he pogut fer res més que asseure’m a contemplar. 

I, contemplant el presentveig meravellada tot el que succeeixVeig la meva ment pensant. Com papallones, els pensaments emprenen el vol i venen i van. LleugersVeig el que sento, les emocions movent-se dins meucom onades d’un mar interior. Veig també que soc aquí i ara. Mentre això em va passant, sento la vida lliscar per tots els meus sentits alhoraI em dic que sí, que ja és hora de ser present en l’instant. 

Sense adonar-me’n, he anat entrant en el silenci més gran. Aquell que no demana res més que deixar-s’hi anar.  

Les arrels se m’enforteixen. La pesantor vital de la matèria orgànica que em defineix s’obre pas fins als confins de la Terra. Unida des del meu centre fins a un centre que tot ho conté. Aquesta meravellosa Terra que em dona la possibilitat d’una forma visible. Que em dona consistència i presència. 

Des de la terracréixerSentint l’impuls primer de desplegar-me. Nodrint-me des de l’arrelcréixer buscant el cel. 

Mentre em desplego, orgànicament creixentmés vida visc a la Terra, i també més plenament. Sento el centre on tot s’uneixCel i Terra fonent-se en la unitat primordial. La pelvis acull la vida i s’obre a l’univers. 

Orgànicament parlantsom fills de la Terra i del cel. Esperit en forma de carn i ossos, pell i somriures. Esperit que mira i acaricia. 

Cada cop que m’assec a meditar, soc arrel viva de terratronc de llum, branques i fulles de cel. Quan m’aixeco, soc presència d’unitat. 

Share