La superstició ha estat un dels fonaments de la cultura xinesa. Des de l’antiguitat més remota fins al present, ha estat un dels motors de la vida intel·lectual i social de la Xina, i ha mostrat una continuïtat en diversos motius i significats que s’han estès durant mil·lennis. La creença en diferents estirps d’esperits i la recerca de mitjans per fer-los actuar en benefici propi, evitant-ne els aspectes més perillosos, ha estat el principal sentiment religiós de la Xina. Davant d’això, les grans religions, com el budisme, el taoisme o el confucianisme, només han proporcionat a la capa més culta de la població un vernís espiritual per a les grolleres pràctiques religioses ancestrals, i per a la resta de persones han romàs com una manera més de manifestar les antigues creences relacionades amb la màgia i la superstició. Unes creences que s’han englobat sota un terme tan gastat com el de religió popular.

L’estudi d’aquesta religió popular i les consegüents manifestacions de la màgia i la superstició a la Xina podria abastar diversos volums, i afectaria gairebé tots els aspectes de la vida de les persones. Com a breu mostra, descriurem tres de les seves expressions més interessants.

Gu i màgia negra

El terme xinès gu es refereix a un curiós tipus de màgia negra, la naturalesa de la qual ha canviat amb el temps. En els registres històrics, s’explica que s’administrava per matar o confondre les persones, tot fent-los oblidar qui eren. També s’ha utilitzat com a mitjà per adquirir riquesa, per fer venjança i com a filtre d’amor. El mètode consisteix a col·locar serps i insectes verinosos en un recipient fins que només queda un supervivent, que es considera dotat d’un immens poder maligne.

Originàriament, gu denotava una malaltia, possiblement provocada per la contaminació del menjar, ja que el seu caràcter antic està format per insectes sobre un atuell. Tanmateix, com que es creia que totes les malalties eren provocades pels esperits i el cos humà era considerat com un recipient, ja s’estava ben a prop de considerar els insectes com les entitats espirituals que causaven la malaltia. La investigació moderna confirma que els paràsits formen un complex vincle simbiòtic amb els seus hostes i que són capaços de modificar-ne el comportament. Per això, no és estrany que els metges tradicionals entenguessin que aquests pacients, que actuaven com si estiguessin posseïts, sovint necessitessin ser exorcitzats amb l’aplicació de substàncies que expulsaven els dimonis, com l’all i altres herbes amb efecte antiparasitari.

La por a la màgia gu estava profundament arrelada a la vida de la gent. Habitualment, els viatgers portaven banya de rinoceront en pols, ja que es deia que feia escuma davant de la presència d’aliments contaminats, així com altres substàncies protectores, com el mesc, el realgar i l’all, per evitar-ne l’administració al menjar i a la beguda. Això pot explicar que es considerés un malefici propi de les dones, que eren les encarregades de preparar el menjar. I per la relació que tenia amb la dona, també es considerava produïda per una excessiva indulgència sexual.

En realitat, com moltes altres supersticions, la màgia gu es basa en un fet real. En aquest cas, parasitosis intestinals, que a vegades provoquen canvis en el comportament de la gent i poden adquirir dimensions terrorífiques, i les contradiccions que sentien els homes xinesos davant de les dones, especialment les de les minories conquerides, que gaudien d’una llibertat sexual més gran i els generaven, lluny del seu ambient i de les seves famílies, sentiments simultanis d’atracció i rebuig. Tot i que també és part del discurs imperial, que emfasitza els perills de rendir-se a aquesta atracció i començar a considerar la humanitat de l’enemic.

Las ouiges

Les ouiges xineses són un sistema d’endevinació que produeix missatges d’un déu o esperit a través d’un pal que, sostingut per una o dues persones, escriu caràcters xinesos en una taula o safata sobre la qual s’ha estès sorra. Va evolucionar a partir d’una forma anterior d’endevinació, en què un esperit femení posseïa un objecte sostingut per les dones, el feia saltar i ballar, i se n’interpretaven els missatges. Els endevins que es van convertir en intermediaris d’aquests esperits i deïtats oferien consultes sobre una àmplia gamma de problemes, incloent-hi malalties, problemes familiars i decisions professionals. També exposaven ocasionalment les condicions socials i polítiques contemporànies, transmetent les prescripcions dels déus per reformar la societat i les amenaces de desastres si se n’ignoraven les exhortacions.

Aquestes societats estaven constituïdes per literats que es reunien regularment per fer les seves sessions d’espiritisme. Crida l’atenció que, a la Xina, les ouiges estiguin sota la protecció de la deessa de les Latrines, de la qual es diu que va viure a finals del segle viii i que era la segona esposa d’un oficial. L’esposa legítima la va matar en un atac de gelosia i la va llançar a les latrines. Més tard, l’emperador Celestial se’n va apiadar i la va convertir en la divinitat de les latrines.

Les dones, especialment les joves, li fan ofrenes a les latrines el quinzè dia del primer mes, dia de l’aniversari de la seva mort. Si una de les dones presents és una mèdium, no triga a entrar en trànsit. Diuen que la dama ha vingut i la interroguen sobre tot tipus de temes: la collita de l’any següent, el cultiu de cucs de seda, els matrimonis, etc.

Talismans

Els talismans són un dels elements religiosos més utilitzats a la Xina ja atea. No han estat poques les vegades que persones interessades a protegir-me m’han ofert un talismà: una simple polsera budista, un penjoll amb una escriptura sagrada o algun altre objecte petit.

Els talismans s’utilitzen habitualment per mantenir allunyats els mals esperits i, si es creu que han provocat una malaltia, per curar-la. Entre els més antics, hi ha els que es feien amb fusta de presseguer, a vegades en forma de tigre. El seu poder màgic derivava del fet que estaven habitats per un esperit. En la vida quotidiana, els diagrames i talismans estaven destinats a curar malalties, beneir el matrimoni, facilitar el part, protegir la llar del foc, deslliurar-se de les pestes i les desgràcies, protegir-se de les calamitats, etc. En resum, facilitaven la vida quotidiana de la gent.

Altres, especialment entre els taoistes, eren part d’una màgia que permetia a les persones comunicar-se amb el món dels esperits, i influir en el funcionament de les forces invisibles de la naturalesa en benefici propi. En un grau filosòfic més profund, podien ajudar a harmonitzar les polaritats sexuals, el yin i el yang, i mantenir les persones en harmonia amb les energies que actuen sobre les seves vides i l’univers.

Els talismans i amulets eren especialment comuns entre els infants; es buscava que els protegissin davant de possibles malalties. Si tenien forma de tigre o de gos, el seu caràcter protector quedava clar. Hi havia gorres, sabates, armilles, coixins i penjolls amb la imatge d’un tigre. En altres ocasions, se n’emfatitzava la força amb la imatge d’un toro. Tot plegat es feia per intentar mantenir la salut de l’infant.

Avui en dia es protegeixen les cases amb talismans diversos, entre els quals destaquen els miralls sobre la porta, ja que es diu que els dimonis són molt lletjos i que, quan es veuen al mirall, s’espanten de la seva pròpia imatge i s’allunyen ràpidament; les tisores, que els fan por; gravats dels Vuit Trigrames, grans protectors; o simplement cal·ligrafies de bon auspici o imatges d’alguna deïtat, ja que hi ha la creença que, allà on hi ha la imatge d’una deïtat, ella també hi és realment present. Un altre amulet característic de la Xina són els anomenats zhima («cavall de paper»), que originàriament eren imatges del cavall amb el qual el déu de la cuina puja al cel, i en les quals es pinten mongetes i trossos de palla perquè el cavall mengi. Simbolitzen l’enviament d’un missatge (el cavall és el transport que, en ser de paper, es crema, i la seva essència puja al cel) als déus celestials.

Share