EN LES ESSÈNCIES FLORALS, CADA PLANTA ÉS UN ÉSSER AMB UNA ENERGIA DETERMINADA QUE, PER MITJÀ D’INFUSIONS O DE L’OLFACCIÓ DE L’OLI ESSENCIAL, ACTIVA EN NOSALTRES AQUESTA ENERGIA PER RESTABLIR L’EQUILIBRI

Quan les estructures socials i econòmiques, i de retruc les personals, trontollen —com hem estat veient en aquest temps de pandèmia— s’albira, ni que sigui de reüll i a una certa distància de seguretat protectora, el buit de la incertesa. I és en aquest buit que se’ns obre l’escletxa de la transformació.
Trans-formació. És a dir, transcendir, anar més enllà de la forma. La forma col·lectiva com a sistema que ens emmarca, però també la forma individual entesa com les etiquetes amb les quals l’ego es presenta al món. Si cauen aquestes estructures i el buit se’ns fa incòmode és perquè ens enfronta, justament, amb el propi sentit de la vida.

Som davant l’auguri d’una necessària dimensió espiritual dins la cosmovisió científico-materialista en la qual estem immersos, ja que, des d’aquesta visió, se’ns situa als humans com a subjectes independents i —segons la ciència i la tecnologia— gairebé autosuficients davant d’un món —tot allò que ens envolta— que es concep com a objecte completament inanimat, del qual podem fer un ús abusiu perquè ens és indiferent.

Aquesta separació entre l’home i la terra, aquest oblit de l’ànima del món, ha contribuït a normalitzar el viure desvinculats de la natura (i, per tant, també del nostre propi ritme intern) i el viure sense tenir consciència d’un sentit transcendental de l’existència. Això últim passa una factura menys evident però més estructural, perquè ens allunya de la possibilitat de viure una vida amb ple sentit.

A través de la sintonització amb els ritmes naturals, els del propi cos i els del lloc on vivim, podem tornar a l’equilibri, a un estat de salut i de benestar, i a una vida en harmonia amb el medi que ens envolta. A més a més, gràcies a l’observació de la natura interna i externa podem arribar a copsar una petita fissura per on endinsar-nos a entreveure el misteri de la vida.

Obrir la visió, més enllà del que hem cregut fins ara, ens regala l’oportunitat de percebre aquest misteri inherent en cada ésser i reconèixer la unitat subjacent per sota de la diversitat superficial. Des d’aquesta concepció, que va més enllà de la forma, se’ns presenta l’univers com una totalitat complexa en la qual tot està interconnectat, i de la qual nosaltres, com a humans, formem part. El fet de ser-ne conscients ens connecta de manera íntima i profunda amb tot el que ens envolta.

I justament això que sembla tan evident —aquest «formar-ne part», aquest sentir-se partícip d’alguna cosa més gran que un mateix— transcendeix el caràcter limitat de l’experiència individual i ens retorna l’anhelat sentit de l’existència.

Per tant, és gràcies a la connexió amb la natura que podem viure, ja no només amb salut, sinó amb una sensació inherent de plenitud i d’unitat. Per això és interessant deixar-se acompanyar per les diferents
eines que van en sintonia amb aquesta filosofia. Eines com l’astrologia psicològica, que estableix un vincle entre els trànsits planetaris i els processos personals (i que ens aporta llum en el camí de l’autoconeixement). O eines com el treball energètic amb plantes, amb disciplines com ara la fitoaromateràpia energètica o les essències florals (flors de bach), que considera cada planta com un ésser amb una energia determinada que, per mitjà d’infusions o de l’olfacció de l’oli essencial, activa en nosaltres aquesta energia per restablir l’equilibri.

És amb aquestes eines que vaig crear un programa d’acompanyament grupal on-line. A través d’aquestes disciplines podem percebre la subtilesa de la natura, sintonitzar amb els seus cicles i, alhora, connectar nos amb la nostra naturalesa interna. En el grup, que porta per nom «El cosmos en ti», acompanyo setmanalment les persones a través d’explicacions sobre astrologia psicològica i fitoaromateràpia energètica, reflexions i escriptura terapèutica, meditacions guiades i exercicis pràctics de reconnexió amb la natura.

Share