Un lloc per fer silenci

Per poder “fer silenci”, em cal un espai que ja sigui silent per naturalesa (en naturalesa), i jo només hi hagi de participar emboscant-m’hi.

Un moment sagrat

Aquells comptadíssims instants de lucidesa en què conflueixen la joia i el terror de saber-se un engranatge mínim dins el curs de la humanitat. 

La paraula que m’agrada més

Eutrapèlia. 

Què m’indigna

La inhumanitat, la rigidesa absurda, la burocràcia. 

Què em motiva

La infinitud de matèria humana i sapiencial on tinc pendent endinsar-me. 

Una lectura que m’ajuda  

Un llibret meravellós que vaig descobrir fa poc: De la vie intérieure, de Jacques Masui. 

Una música 

La suite d’exercicis orquestrals de Bedrich Smetana reconstruïda per Jaroslav Smolka. 

Una olor agradable

Àrnica. 

Un lema que m’inspira

Sapientiaquae sola libertas est, de Sèneca (és el lema de la biblioteca del meu pare). 

Déu?

És l’ens especulat on harmonitzem les virtualitats i les sensibilitats inexplicables. 

Una imatge 

M’agrada encantar-me mirant mapes. Són una forma de representació que no té una narrativitat lineal; la combinació perfecta de l’abstracte i el concret, del detall (la intimitat) i la vastitud. 

Un do/habilitat que posseeixo

Soc fàcil de tracte, simpaticot. 

Un mestre

El meu pare. 

La mort és…

La porta del que és desconegut. 

El meu desig profund

Viure en un món més ferm, més ample i més cordial. 

Share