fbpx
#80
Estiu 2022
Ads

#80

01 PORTADA. Nomad Soul. Ou trencat sobre fons gris

03 EDITORIAL. Clara Fons i Duocastella. Compte enrere

04 LA MIRADA de Jesús G. Pastor. Barcelona

08 TRAJECTES. Gemma Ventura. Més que el final del món, hi haurà el final de la maldat

12 DIÀLEG. «L’espècie humana té un cicle i s’ha d’acabar extingint». Diàleg entre Carme Jordi i Oriol Quintana, per Míriam Cano

18 L’ENTREVISTA. Eulàlia Tort. Natàlia Moragas Segura, «L’apocalipsi forma part del procés natural de les coses»

22 RECERCA. Marc Boada i Ferrer. L’antropocè, una era d’extincions

24 A FONS. Jordi Sidera Casas. Melodies de la fi dels temps

30 EL PERSONATGE DEL #80. Núria Romay. Glòria Armengol

32 FINESTRA D'ART. David Lama Guerrero. Els tòtems com a disciplina artística

34 OBERTURES. Xavier Melloni. La fi d’un món

36 ¿UN MÓN AMB ÀNIMA?. Jordi Pigem. Des-ocultació, tribulació, esperança…

40 CLAU DE VOLTA. Rafael García Pérez. Ragnarök: la fi del món a la mitologia nòrdica

 

44 VA DE LLIBRES. Dídac P. Lagarriga. Quan la Terra parla

46 ESPAI FRAGMENTA. Santiago Quijano. La Bíblia des de la mirada de la psicoanàlisi

48 A TEMPO. Jordi Urpí. Vint-i-cinc anys sense la veu sublim del qawwali indostànic

 

50 FILMOTECA. Joan Burdeus. La fi del món serà tuitejada

 

51 QÜESTIONARI. Núria Perpinyà

52 CUINA. Paula Silva. La cuina com a aproximació a la natura

54 PETIT DIALOGAL

54 Anna Manso. La lectura, una passió que s’encomana

57 A un clic: Videoastrum

57 Fet a mà: Fem un telescopi

58 Sortim: La teoria dels orígens

58 Parlar x parlar: Ser la fi del món

Compte enrere

’Elionor tenia | catorze anys i tres hores | quan va posar-se a treballar. | Aquestes coses queden | enregistrades a la sang per sempre. | Duia trenes encara | i deia: «sí, senyor» i «bones tardes». […] L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia | predicció de les dones, | va créixer, es va casar i va tenir fills. | El gran, que era una noia, | feia tot just tres hores | que havia complert els catorze anys | quan va posar-se a treballar. | Encara duia trenes | i deia: «sí, senyor», i «bones tardes».

Vaig aprendre de memòria aquest poema de Miquel Martí i Pol i el vaig recitar davant de tot l’institut quan devia tenir, més o menys, l’edat de l’Elionor. M’agradava perquè em recordava la meva àvia i perquè, malgrat la duresa del relat, la descripció em transmetia seguretat. En un moment en què ja es començava a tenir la sensació generalitzada que tot s’accelerava, que els trens es perdien i que l’arròs es passava, imaginar un horitzó immutable m’era muralla i refugi.

Cada vegada més, ens hem trobat mesurant el temps que ens queda per arribar a qualsevol lloc o per accedir a qualsevol cosa, colgats de rellotges, agendes, Google calendars i alarmes al mòbil. Cronometrem i calculem un temps inventat pels humans cada vegada menys compassat amb els cicles naturals que hem esgavellat.

Vivim immersos en el compte enrere d’un món que s’acaba i del qual, a hores d’ara, no s’espera un futur millor. L’horitzó l’imaginem apocalíptic o utòpic. L’apocalipsi a la qual ens condemnen les catàstrofes naturals, el capitalisme ferotge i les seves guerres. O la utopia d’un món feliç a la qual ens portaran els robots, la tecnologia o el descobriment d’altres planetes on habitar.

La filòsofa Marina Garcés ens diria que ella hi creu ben poc, en aquest tipus de relats. Que, de fet, aquests relats només deixen lloc a la reacció davant de situacions en temps de termini. Ella proposa la il·lustració radical, en la qual, entre altres coses, el que cal fer és combatre les incredulitats del propi temps. Cada temps té les seves, de credulitats, i una de les nostres és creure’ns constantment que tot s’acaba.

Tant la condemna que estem alimentant (ambientalment, per exemple) com la salvació que posem en mans de la tecnologia o dels déus ens distancien de treballar la confiança en l’espècie humana, en nosaltres. I ens allunyen de la certesa que després d’un horitzó sempre n’hi ha un altre.

Clara Fons i Duocastella. Directora

 

Marc Boada i Ferrer. Divulgador científic

Jordi Sidera Casas. Filòsof i historiador de les religions

David Lama Guerrero. Música, land art, pagesia

Rafael García Pérez. Professor de la Universitat Carlos III de Madrid

Santiago Quijano. Psicòleg, catedràtic de psicologia social de la UB (actualment jubilat)

Paula Silva. Dona medecina, xef i amant de la Vida

Anna Manso. Escriptora, guionista i lectora

Dialogal #80
https://issuu.com/dialogal/docs/dialogal_80_issu