#80
Arriba l’estiu a Dialogal mentre el món es percep més fràgil que mai i hi ha qui en pronostica alguna mena de final. Des de temps antics, però, la fi del món ja s’ha intentat explicar des de la mirada de les ciències, les cultures o les religions. ¿Quin sentit han tingut, i tenen encara, els mites sobre la fi del món? Ho reflecteix Clara Fons i Duocastella a l’editorial, mentre que, a La Mirada, Jesús G. Pastor figura els inicis implícits en tot final. ¿De quin món parlem, quan parlem de la fi del món?
Al Diàleg, Carme Jordi i Oriol Quintana es pregunten quin lloc ocupa l’espècie humana en la creació i la situen en el marc de la seva pròpia finitud, en una conversa moderada per Míriam Cano. Al seu torn, Eulàlia Tort, a L’entrevista, es troba amb Natàlia Moragas Segura per aprofundir en la manera com els que han precedit entenien la fi del món, des de la cosmovisió de les cultures mesoamericanes. Per la seva banda, a Recerca, Marc Boada fa una mirada als últims temps per intentar definir quines extincions han definit l’era en què vivim actualment, ja batejada com a “antropocè” per alguns experts.
A l’A fons, Jordi Sidera repassa la manera com s’ha pensat el temps i els seus finals al llarg de la història, i Gemma Ventura se cita amb Josep Morell per comprendre l’anunci de la fi del món a partir de la lectura bíblica, a Trajectes. Paral·lelament, a l’Espai Fragmenta, Santiago Quijano ens acosta a l’autora Marie Balmary per donar a conèixer una mirada a la Bíblia des de la psicoanàlisi. A Obertures, Xavier Melloni obre les portes a confegir un nou món si el que tenim ha esdevingut impossible, i a ¿Un món amb ànima? Jordi Pigem es mira aquests finals des de la cosmovisió de les tradicions espirituals. En aquesta mateixa línia, Dídac Lagarriga presenta quatre autors que parlen de la necessitat d’escoltar un planeta que està viu, a Va de llibres.
El Clau de volta ens endinsa en una lectura de la fi del món des de la mitologia nòrdica, acompanyants per Rafael García Pérez, i El personatge del 80 és Glòria Armengol, de qui coneixem com va viure el final del seu món personal i el camí cap al renaixement, guiats per Núria Romay. Joan Burdeus, a la Filmoteca, parla d’un dels films més vistos en els últims temps, Don’t look up, i al Qüestionari coneixem l’escriptora Núria Perpinyà, autora de Diatomea. Per la seva banda, l’A tempo ens apropa a la veu del qawwali indostànic Nusrat Fateh Ali Khan, ara que ha fet vint-i-cinc anys de la seva mort.
David Lama, des del Finestra d’Art, presenta la seva obra immersiva, que permet experimentar de manera directa la trobada amb l’altre. També coneixem Paula Silva, que reivindica una nova manera d’alimentar-nos que ens porti a la reconciliació amb la Terra, a Cuina. I, per acabar, la secció Petit Dialogal arriba carregada de recomanacions per acompanyar el creixement dels més petits, i a l’article central desvetllem alguns dels mètodes que Anna Manso posa en pràctica per encomanar la passió per la lectura als més petits.
Tot això i molt més al Dialogal d’estiu.
01 PORTADA. Nomad Soul. Ou trencat sobre fons gris
03 EDITORIAL. Clara Fons i Duocastella. Compte enrere
04 LA MIRADA de Jesús G. Pastor. Barcelona
08 TRAJECTES. Gemma Ventura. Més que el final del món, hi haurà el final de la maldat
12 DIÀLEG. «L’espècie humana té un cicle i s’ha d’acabar extingint». Diàleg entre Carme Jordi i Oriol Quintana, per Míriam Cano
18 L’ENTREVISTA. Eulàlia Tort. Natàlia Moragas Segura, «L’apocalipsi forma part del procés natural de les coses»
22 RECERCA. Marc Boada i Ferrer. L’antropocè, una era d’extincions
24 A FONS. Jordi Sidera Casas. Melodies de la fi dels temps
30 EL PERSONATGE DEL #80. Núria Romay. Glòria Armengol
32 FINESTRA D'ART. David Lama Guerrero. Els tòtems com a disciplina artística
34 OBERTURES. Xavier Melloni. La fi d’un món
36 ¿UN MÓN AMB ÀNIMA?. Jordi Pigem. Des-ocultació, tribulació, esperança…
40 CLAU DE VOLTA. Rafael García Pérez. Ragnarök: la fi del món a la mitologia nòrdica
44 VA DE LLIBRES. Dídac P. Lagarriga. Quan la Terra parla
46 ESPAI FRAGMENTA. Santiago Quijano. La Bíblia des de la mirada de la psicoanàlisi
48 A TEMPO. Jordi Urpí. Vint-i-cinc anys sense la veu sublim del qawwali indostànic
50 FILMOTECA. Joan Burdeus. La fi del món serà tuitejada
51 QÜESTIONARI. Núria Perpinyà
52 CUINA. Paula Silva. La cuina com a aproximació a la natura
54 PETIT DIALOGAL
54 Anna Manso. La lectura, una passió que s’encomana
57 A un clic: Videoastrum
57 Fet a mà: Fem un telescopi
58 Sortim: La teoria dels orígens
58 Parlar x parlar: Ser la fi del món
Compte enrere
’Elionor tenia | catorze anys i tres hores | quan va posar-se a treballar. | Aquestes coses queden | enregistrades a la sang per sempre. | Duia trenes encara | i deia: «sí, senyor» i «bones tardes». […] L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia | predicció de les dones, | va créixer, es va casar i va tenir fills. | El gran, que era una noia, | feia tot just tres hores | que havia complert els catorze anys | quan va posar-se a treballar. | Encara duia trenes | i deia: «sí, senyor», i «bones tardes».
Vaig aprendre de memòria aquest poema de Miquel Martí i Pol i el vaig recitar davant de tot l’institut quan devia tenir, més o menys, l’edat de l’Elionor. M’agradava perquè em recordava la meva àvia i perquè, malgrat la duresa del relat, la descripció em transmetia seguretat. En un moment en què ja es començava a tenir la sensació generalitzada que tot s’accelerava, que els trens es perdien i que l’arròs es passava, imaginar un horitzó immutable m’era muralla i refugi.
Cada vegada més, ens hem trobat mesurant el temps que ens queda per arribar a qualsevol lloc o per accedir a qualsevol cosa, colgats de rellotges, agendes, Google calendars i alarmes al mòbil. Cronometrem i calculem un temps inventat pels humans cada vegada menys compassat amb els cicles naturals que hem esgavellat.
Vivim immersos en el compte enrere d’un món que s’acaba i del qual, a hores d’ara, no s’espera un futur millor. L’horitzó l’imaginem apocalíptic o utòpic. L’apocalipsi a la qual ens condemnen les catàstrofes naturals, el capitalisme ferotge i les seves guerres. O la utopia d’un món feliç a la qual ens portaran els robots, la tecnologia o el descobriment d’altres planetes on habitar.
La filòsofa Marina Garcés ens diria que ella hi creu ben poc, en aquest tipus de relats. Que, de fet, aquests relats només deixen lloc a la reacció davant de situacions en temps de termini. Ella proposa la il·lustració radical, en la qual, entre altres coses, el que cal fer és combatre les incredulitats del propi temps. Cada temps té les seves, de credulitats, i una de les nostres és creure’ns constantment que tot s’acaba.
Tant la condemna que estem alimentant (ambientalment, per exemple) com la salvació que posem en mans de la tecnologia o dels déus ens distancien de treballar la confiança en l’espècie humana, en nosaltres. I ens allunyen de la certesa que després d’un horitzó sempre n’hi ha un altre.
Clara Fons i Duocastella. Directora
Marc Boada i Ferrer. Divulgador científic
Jordi Sidera Casas. Filòsof i historiador de les religions
David Lama Guerrero. Música, land art, pagesia
Rafael García Pérez. Professor de la Universitat Carlos III de Madrid
Santiago Quijano. Psicòleg, catedràtic de psicologia social de la UB (actualment jubilat)
Paula Silva. Dona medecina, xef i amant de la Vida
Anna Manso. Escriptora, guionista i lectora