fbpx
#80
Estiu 2022
Ads

#79

Comencem l’any 2022 a Dialogal preguntant-nos pel paper del sistema penitenciari en el món actual. ¿Serveix la presó per a la finalitat de reinserció social? A l’editorial, Clara Fons i Duocastella hi reflexiona de manera vivencial i conclou que ens cal teixir el país de projectes d’integració alternatius. I a La Mirada, Jesús G. Pastor reflecteix les vicissituds dels camins que duen cap a la llibertat.

Al Diàleg, Míriam Cano se cita amb Meritxell Campmajó i Marta Nomen, dues dones que treballen per reconvertir les presons en un engranatge cada cop més transparent, democràtic i participatiu; i a Trajectes coneixem en primera persona l’experiència penitenciària de la Camila, amb Gemma Ventura. Vicky Molins, a L’entrevista, explica els processos d’acompanyament als interns com una escola de vida, en la qual cal aprendre a distingir entre el delicte i la culpa. I també parlem del projecte Ciutat Nua, a Cuina, que sota el lideratge de Pepe Raventós treballa per a la reinserció social i laboral dels presos de Can Brians 2.

Al seu torn, Julio Zino ens acompanya a conèixer quin lloc ocupa el diàleg interreligiós a les presons i com s’aborda la qüestió de la fe entre els interns penitenciaris, a Recerca; mentre que a l’A fons tenim accés a les reflexions de la política nord-americana Angela Davis, reconeguda com a activista contra la repressió. A Finestra d’Art, ens acostem a l’escriptura com a eina per conrear la coherència, la responsabilitat i la llibertat, amb Jordi Alonso; i El Personatge del #79 és Xavier Badia, amb qui seguim de prop com es teixeixen xarxes socials en el camí cap a la reinserció. I al Qüestionari, coneixem l’advocada Montse Serra.

Per la seva part, Xavier Melloni, a Obertures, ens convida a obrir-nos al coneixement profund de la realitat, deixant de banda la immediatesa i l’acumulació de dades. I en la mateixa direcció, Jordi Pigem fa una crida a veure-hi més enllà del que ofereixen els mitjans, per llegir la realitat alhora amb capacitat crítica i la mirada posada en el col·lectiu, tot plegat a ¿Un món amb ànima?. També, a Va de llibres, Dídac Lagarriga s’apropa a tot allò associat al que és comú, al vincle, a la relació, i que acaba confluint en algunes de les grans preguntes que s’ha fet l’home al llarg dels temps. I a l’Espai Fragmenta podem llegir un avançament de la novetat editorial La imaginació simbòlica, de Gilbert Durand, que es publicarà properament a Fragmenta.

A les portes de la Setmana Santa, l’A tempo ens fa descobrir algunes de les obres mestres de la música clàssica dedicades a aquest temps, amb Jordi Urpí; mentre que a Clau de Volta ens endinsem en la història del protestantisme a casa nostra, acompanyats per David Casals. Joan Burdeus, a Filmoteca, fa una lectura de l’última remesa de Matrix. I finalment, a Petit Dialogal, Júlia Prunés parla de la filosofia del no-càstig, representada per la disciplina positiva, i s’acompanya d’una sèrie de recomanacions per acompanyar el creixement dels més petits

Tot això i molt més al Dialogal de primavera.

 

Pots comprar el teu exemplar escrivint un correu a dialogal@fragmenta.cat

01 PORTADA. Borja i Aleix. La Model

03 EDITORIAL. Clara Fons i Duocastella. Amor sense lliris

04 LA MIRADA de Jesús G. Pastor. El Alto, Bolívia

08 TRAJECTES. Gemma Ventura. La pitjor droga que entra a la presó són els antidepressiu a dosis de cavall

12 DIÀLEG. El bon tracte és reparador. Diàleg entre Meritxell Campmajó i Marta Nomen, per Míriam Cano

18 L’ENTREVISTA. Eulàlia Tort. Vicky Molins, «Per entrar a les presons cal aprendre a fracassar»

22 RECERCA. Julio Zino. L’assistència religiosa a les presons catalanes

24 A FONS. Angela Davis. ¿Podem abolir les presons?

30 EL PERSONATGE DEL #79. Núria Romay. Xavier Badia

32 FINESTRA D'ART. Jordi Alonso Callejo. L’art d’emparaular la vida

34 OBERTURES. Xavier Melloni. Un altre coneixement

36 ¿UN MÓN AMB ÀNIMA?. Jordi Pigem. No miris amunt…

40 CLAU DE VOLTA. David Casals i Vila. Protestants: la història silenciada

 

44 VA DE LLIBRES. Dídac P. Lagarriga. ¿Relligar o deslligar?

46 ESPAI FRAGMENTA. Adrià Pujol Cruells. La imaginació segrestada

48 A TEMPO. Jordi Urpí. Obres mestres de la música clàssica dedicades a la Setmana Santa

 

50 FILMOTECA. Joan Burdeus. A la caverna s’hi viu millor

 

51 QÜESTIONARI. Montse Serra

52 CUINA. Pepe Reventós. Ciutat Nua, el vi de la presó de Can Brians

54 PETIT DIALOGAL

54 L’aprenentage està vinculat a les emocions positives. Júlia Prunés

57 A un clic: La filosofia del no-càstig

57 Fet a mà: Representem la nostra llum interior

58 Sortim: El bosc de Can Gel

58 Parlar x parlar: Qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra

Amor sense lliris

Va ser en una sessió de grup a la presó de Lledoners. Unes confessions personals van derivar en una discussió entre dos interns, que va pujar de to. S’escridassaven i semblava que la situació no tenia aturador. Fins que, de sobte, es va fer un silenci tens. «M’agradaria fer-te una abraçada», li va dir un a l’altre en reprendre la paraula. Silenci. «¿Puc fer-te una abraçada?» Silenci. Es van abraçar. I la resta d’interns es van posar drets i van aplaudir, i uns quants vam plorar d’alleujament i de felicitat, i algú va dir que quina sort haver rebut aquella abraçada i haver pogut plorar sense dissimular.


Darrere de cada delicte, de cada crim tipificat per la justícia (o pel jutge), hi ha una persona que necessita saber-se compresa i estimada. Independentment de si ha comès el delicte o no, allà hi ha una persona que necessita rebre amor per sortir-se’n. Algú dirà que aquesta afirmació és cursi, carrinclona o típica dels qui anem amb el lliri a la mà. Molt bé. Però l’amor és el millor tractament per acompanyar qualsevol altra teràpia a la presó. I, sovint, el sistema no facilita que interns ni funcionaris puguin treballar des d’aquí.


Al centre penitenciari de joves un noi m’explicava que quan ell va néixer el seu pare ja era a la presó. I que ell, com el seu pare, els cosins i els tiets, passava temporades a la presó de manera sovintejada. Sempre hi havia algú de la família al talego. La mateixa família; el mateix barri; des de fa més de vint anys.


Reproducció social, en deia Pierre Bourdieu. Un fracàs —¿o un èxit?— del sistema. «Mentrestant, els veritables responsables de les majors atrocitats del planeta (guerres, crisi climàtica o explotació de persones) estan lliures i en diferents casos al capdavant de governs o grans companyies transnacionals», diu Jordi Cuixart al pròleg del llibre d’Angela Davis Podem abolir les presons?
«¿Saps quin és el millor èxit, Clara?», em va dir un intern que va cometre abusos sexuals. «Que no reincidim.» El final de la condemna és, sovint, el moment més delicat. Fa por a molts interns perquè saben, d’una banda, que es retrobaran amb la vida de fora, on ningú els imposarà normes ni horaris i on, en definitiva, pràcticament tot tornarà a ser possible. De l’altra, perquè la sortida de la presó voldrà dir enfrontar-se a les etiquetes, a la por dels coneguts i a tots els prejudicis que s’associen als centres penitenciaris, que en la majoria de casos dificulten la integració dels que han acabat una pena que es perpetua fora de la presó.


Els centres penitenciaris a Catalunya ja s’han anat transformant els darrers anys, però la realitat demostra que no és suficient. Ens cal que les presons no siguin el gran sistema d’incarceració. Convé teixir el país de projectes d’integració alternatius —probablement molts, petits i diversos— que incloguin el que ja funciona del sistema actual i que, sobretot, incorporin noves regles del joc on tot allò que quedi lluny de la cultura de pau, com l’abús de poder, l’opressió a la diferència, el masclisme, el racisme o la xenofòbia, no hi tingui cabuda. I tant de bo que això ajudi a fer societats més justes on, un dia, les presons no siguin necessàries.

Clara Fons i Duocastella. Directora

Julio Zino Torrazza. Responsable de programes al Departament de Justícia.

Angela Davis. Filòsofa, política i activista contra la repressió.

David Casals i Vila. Periodista.

Adrià Pujol. Antropòleg i escriptor.

Pepe Raventós. Viticultor i director general de Raventós i Blanc.

Júlia Prunés. Infermera especialitzada en salut i educació emocionals.

Irene Jerez i Bernet. Pedagoga, il·lustradora i mestra en procés. 

Dialogal #79
https://issuu.com/home/published/dialogal_79