fbpx
#78
Hivern 2021
Ads

#78

Acabem l’any a Dialogal fent un lloc al sentit de l’humor, segurament un dels sentits més afinats al llarg de la història. ¿L’humor és inherent a l’ésser humà? ¿De què riem, avui? A l’editorial, Clara Fons i Duocastella reflexiona sobre els rols de  l’humor en el món d’avui, i Jesús G. Pastor, a La Mirada, ens convida a llegir la realitat amb esperit crític, convertint-la en una font del riure.

A Trajectes, Gemma Ventura obre el teló amb Marc Buxaderas, que ens parla de vèncer la pena i el rebuig a través del teatre d’humor, mentre que Míriam Cano, al Diàleg, conversa amb Thubten Wancheng i Adriana Bertran sobre l’alegria com a opció de vida. I José Luis Martín, un dels fundadors de la revista El Jueves, explica a L’entrevista per què creu que els límits de l’humor, avui, són líquids.

Per la seva banda, José María Perceval, autor d’El humor y sus límites, comparteix alguns apunts sobre la funcionalitat del riure al món occidental, a l’A fons. I a Recerca, David Casals i Vila es fixa en el poder de l’humor en el terreny de les religions. A Clau de Volta, Enric Gomà es desplaça a les escenes més quotidianes per llegir l’humor des de totes les perspectives, des del més elevat fins al més trivial. I a Finestra d’Art, l’artista visual i plàstic David Gràcia ens transporta fins als orígens de la commedia dell’arte per parlar-nos de la caricaturització de la societat a través de la farsa i la broma.

També coneixem dues figures amb un gran sentit de l’humor: l’actriu còmica Alba Rubió, al Qüestionari, i Jorge Burdman, a qui Núria Romay retrata a El personatge. I en un número on invoquem l’alegria de viure, l’A tempo ens acompanya a conèixer les arrels d’una de les festes tradicionals més acolorides: el Holi indi.

Amb l’entrada de l’hivern, Dídac Lagarriga, a Va de llibres, ens convida al recolliment i ens proposa quatre lectures per afinar la mirada compassiva, mentre que Xavier Melloni es pregunta com podem habitar l’espai comú i obrir-nos al nosaltres sense abandonar el jo propi, a Obertures. També escriu en aquesta direcció Jordi Pigem, a ¿Un món amb ànima?, on reflexiona sobre les conspiracions en el sentit etimològic de la paraula (‘tendir a un bé comú’). I a l’Espai Fragmenta, fem un tast del pròleg del Diccionari dels símbols, de Mircea Eliade i Ioan Petru Couliano (pròximament a Fragmenta).

Finalment, a la Filmoteca, Joan Burdeus analitza Dune (2021), un film que es pregunta què passa quan la religió i la política es mesclen. També coneixem de prop la vivència de Jordi Hosan, tenzo budista, en l’acte conscient de preparar els aliments, a Cuina. I, per acabar, la secció Petit Dialogal arriba carregada de recomanacions per acompanyar el creixement dels més petits, i a l’article central ens apropem al cinema com una eina de creixement espiritual amb Yvonne Griley, directora general d’Afers Religiosos.

Tot això i molt més al Dialogal d’hivern.

Pots comprar el teu exemplar escrivint un correu a dialogal@fragmenta.cat

 01 PORTADA. Màscares venecianes de carnaval

03 EDITORIAL. Clara Fons i Duocastella. El bigoti de Dalí

04 LA MIRADA de Jesús G. Pastor. Sala de la Fundació Antoni Tàpies

08 TRAJECTES. Gemma Ventura. Marc Buxaderas: El poder transformador de riure plegats

12 DIÀLEG. ¿Per què ha de ser tot tan seriós?. Una conversa entre Thubten Wancheng i Adriana Bertran

18 L’ENTREVISTA. Eulàlia Tort. José Luis Martín, «Els humoristes som un reflex dels marges de llibertat»

22 RECERCA. David Casals i Vila. Déu és amor, però ¿també és humor?

24 A FONS. José María Perceval. L’acudit és pura ciència

30 EL PERSONATGE DEL #78. Núria Romay. Jorge Burdman

32 FINESTRA D'ART. David Gràcia. La commedia dell’arte: personatges del teatre al carrer

34 OBERTURES. Xavier Melloni. L’u difractat en nosaltres: identitats i alteritats penúltimes

36 ¿UN MÓN AMB ÀNIMA?. Jordi Pigem. Un món de conspiracions

40 CLAU DE VOLTA. Enric Gomà. De l’humor i els seus dimonis

44 VA DE LLIBRES. Dídac P. Lagarriga. Llegir-nos a l’hivern

46 ESPAI FRAGMENTA. Jacques Vidal. A la descoberta del símbol

48 A TEMPO. Jordi Urpí. Tacar-se de colors per celebrar que marxa l’hivern

50 FILMOTECA. Joan Burdeus. Un blockbuster ecològic i anticolonial

51 QÜESTIONARI. Alba Rubió

52 CUINA. Jordi Hosan. La cuina zen és una actitud

54 PETIT DIALOGAL

54 Educar l’espiritualitat a través del cinema. Yvonne Griley i Martínez

57 A un clic: L’Espai educatiu de la Mostra de Cinema Espiritual

57 Fet a mà: Fem una autocaricatura en 3D

58 L’acudit

58 Sortim: Pixar: construint personatges

58 Parlar x parlar: Riure’s del sant i de la festa

 

*  *  *  *  *  *

El bigoti de Dalí

No sé si hi ha estudis que ho certifiquin, però m’imagino que el bigoti de Dalí és un dels més famosos de la història de la humanitat. Dalí deia que el seu bigoti era, en part, el responsable de la seva inspiració perquè era un bigoti que somreia.


Amb tots els respectes a Gala, jo diria que la inspiració venia també d’un sentit de l’humor brillant del personatge, que li permetia riure’s del mort i del qui el vetlla. ¿Un do, inconsciència o una eina de lluita i resistència també per a un excèntric com ell?


L’humor, après i cultural, és un gran mecanisme de jerarquització. Una eina de poder, amb molts segles de recorregut, que pot encetar lluites, produir víctimes i engendrar botxins. Perquè ¿fa humor qui pot o qui vol?


No és patrimoni de les elits. És també l’escletxa que permet a dominats i oprimits expressar-se i fer una crítica irònica dels poders fàctics: l’humor com una forma de contrapoder. El van utilitzar Aristòfanes i Menandre a l’Antiga Grècia; els epigramistes a Roma; els bufons a l’època medieval; El Be Negre; Monty Python; o, ben recentment, Adriana Bertran Anía amb el seu poema «El 4º lado del triangulo».


És clar que l’humor és un instrument diferenciador i cohesionador de grups i que té poc a veure amb la comèdia d’antes. Fer una comèdia o fer comèdia no volia pas dir fer riure, sinó que es tractava d’alguna història que acabava bé. Ara, depèn de com facis la comèdia, podria ser que en lloc d’acabar bé acabessis als tribunals. La censura ha existit sempre.


A banda de totes aquestes qüestions més aviat sociopolítiques, és sabut que l’humor, quan va acompanyat del riure, té nombrosos beneficis per a la salut. A més, quan aquest riure és compartit, està comprovat que ajuda a pensar i reflexionar amb més nitidesa i relativitza les preocupacions. Sí; l’humor també és un gran evasor.


Dalí explicava que cada vespre es netejava el bigoti i, en fer-ho, aquells quatre pèls es rendien a la llei de la gravetat. Però el matí següent, en només tres minuts i amb una mica d’oli de dàtil, el bigoti es tornava a posar alegre. Trobo que és una bona metàfora de com anar per la vida sabent-se posar i treure les ulleres de l’humor. Fins i tot aquells que van exhumar el cos de Dalí diuen que, en fer-ho, tenia el somriure del bigoti intacte. Sens dubte, el sentit de l’humor és immortal.

 

Clara Fons i Duocastella. Directora

David Casals i Vila. Periodista.

José María Perceval. Doctor en ciències socials i de la comunicació. 

Núria Romay. Mestra, acompanyant i estudiant de psicologia.

David Gràcia. Artista visual i plàstic.

Enric Gomà. Escriptor i divulgador lingüístic.

Jordi Hosan. Tenzo del Centre Zen de Barcelona.

Yvonne Griley i Martínez. Directora general d'Afers Religiosos.

Dialogal #78
https://issuu.com/home/published/dialogal_78_issu