fbpx
#77
Tardor 2021
Ads

#77

Encetem la tardor a Dialogal preguntant-nos quin lloc ocupa la màgia en el món d’avui. ¿Des de quines cosmovisions podem parlar de màgia en l’actualitat? ¿Què diuen les ciències i les humanitats dels mons sobrentaurals? Hi reflexiona Clara Fons Duocastella a l’editorial, on ens convida a aproximar-nos a la realitat d’una manera no fragmentada i a posar atenció als fenòmens «màgics» des d’una mirada crítica. Una aproximació que complementa La Mirada de Jesús G. Pastor.

Al Diàleg, Míriam Cano modera una conversa entre Manuel Delgado i Sebastià d’Arbó, que despleguen la figura del mag i el paper de la màgia al segle XXI. A Trajectes, Gemma Ventura conversa amb Octavi Piulats, que es pregunta si la nostra manera de viure no ens fa insensibles a la màgia, mentre posa en relació els mons naturals i sobrenaturals. I amb Carles Salazar descobrim el funcionament del pensament màgic des de l’antropologia, a l’Espai Fragmenta.

A L’entrevista, coneixem de primera mà l’experiència de l’exorcista Joan Prat Jorba, que confronta les nocions de religió i superstició. També de supersticions ens parla Antoni Janer al Recerca, que en fa una lectura des del llegat que ens han deixat la Grècia i la Roma clàssiques. Paral·lelament, Emilio Suárez de la Torre reflexiona, a l’A fons, sobre la pràctica màgica al món antic, sobre la capacitat que té d’adaptació als canvis socials i sobre la pervivència d’algunes tendències fins a l’actualitat. També viatgem fins a l’Orient amb Pedro Ceinos, al Clau de Volta, per conèixer les vivències de la màgia i la superstició a la Xina del passat i d’avui. I acabem aquet periple amb el Va de Llibres, on Dídac Lagarriga troba el punt de confluència entre la recerca espiritual i el bagatge de la saviesa xinesa a través de quatre autors que combinen les tradicions orientals i occidentals.

La relació històrica entre la màgia i les dones també es fa un lloc. A Finestra d’Art recuperem els significats de la caça de bruixes i en parlem des de dins amb la creadora Anna Tamayo, i al Qüestionari coneixem la remeiera Olga Carrasco, o dit d’una altra manera, una “bruixa del segle XXI”. Amb Montserrat Enrich, a Cuina, aprofundim en el món de la gastronomia salvatge i recuperem les propietats curatives de les anomenades popularment «males herbes».

A El Personatge, Carlota Gurt descobreix la màgia de l’abraçada a través de la figura d’Amma, mentre que Xavier Melloni recupera i posa en valor l’efecte màgic de la paraula revelada en les societats de tots els temps. Jordi Pigem segueix reflexionant sobre la naturalesa dels mons amb ànima, i aquesta vegada, a través del pensament de Simone Weil, traça com hi veuen respectivament l’ull de la raó i l’ull de l’esperit. També la Filmoteca ofereix una lectura filosòfica de la pel·lícula Druk, amb els tres estadis de l’existència de Kierkegaard. I a l’A tempo, Jordi Urpí ens apropa a les cerimònies per sanar la ment, el cos i l’ànima a través de la música de la cultura gnawa.

Finalment, a la secció Petit Dialogal aprofundim en el camí de l’autoconeixement dels infants a través dels mons imaginaris i els personatges dels contes. I, com sempre, arriba carregada de recomanacions per acompanyar el creixement dels més petits.

Tot això i molt més al Dialogal de tardor.

Pots comprar el teu exemplar escrivint un correu a dialogal@fragmenta.cat

01 PORTADA. La flor del lotus

03 EDITORIAL. Clara Fons i Duocastella. Màgia potàgia

04 LA MIRADA de Jesús G. Pastor. Mesquita Faisal, Islamabad, Pakistan

08 TRAJECTES. Gemma Ventura. Octavi Piulats, «La nostra manera de viure ens fa insensibles a la màgia»

12 DIÀLEG. El mag és un servidor públic. Diàleg entre Manuel Delgado i Sebastià D’Arbó

18 L’ENTREVISTA. Eulàlia Tort. Joan Prat Jorba, «El contrari de la religió no és l’ateisme, sinó la superstició»

22 RECERCA. Antoni Janer Torrens. Religió i superstició al món clàssic

24 A FONS. Emilio Suárez de la Torre. La màgia de la màgia

30 EL PERSONATGE DEL #77. Carlota Gurt. Amma

32 FINESTRA D’ART. Anna Tamayo. La creació de 200.000 dones

34 OBERTURES. Xavier Melloni. ¿Què entenem per paraula revelada?

36 ¿UN MÓN AMB ÀNIMA? Jordi Pigem. Simone Weil i els miratges del progrés

40 CLAU DE VOLTA. Pedro Ceinos. Màgia i superstició a la Xina

44 VA DE LLIBRES. Dídac P. Lagarriga. La Xina que interpel·la

46 ESPAI FRAGMENTA. Carles Salazar. Pensament màgic i religiós

48 A TEMPO. Jordi Urpí. Música per sanar la ment, el cos i l’ànima

50 FILMOTECA. Joan Burdeus. L’estadi alcohòlic en el camí de la vida

51 QÜESTIONARI. Olga Carrasco

52 CUINA. Montserrat Enrich. Gastronomia salvatge. La cuina de les «males herbes»

54 PETIT DIALOGAL

54 Dracs i follets. Descobrir la interioritat a través dels contes. Jordi Amenós

57 A un clic: Ombres xineses

57 Fet a mà: Fem un espantabruixes

58 Els infants responen: ¿Què faries si poguessis fer màgia per un dia?

58 Sortim: La Barcelona misteriosa

58 Parlar x parlar: Per art de màgia

Màgia potàgia

L’àvia es guarneix amb un barret de plàstic acolorit que va sobreviure al cotilló d’algun Cap d’Any. Agafa la vareta màgica i, amb veu misteriosa, diu: «Màgia potàgia, pota de cabra, anques de granota, polvos i encanteris...». Els nens la miren bocabadats, sense perdre de vista ni un sol moviment. «I en un, dos, tres, que aparegui del nores! » De sobte, sosté a les seves mans un grapat de dolços, que ofereix als nets. «Uaaau! ¿Però com ho has fet?», li diuen il·lusionats. «Màgia...», els respon endreçant-se la butxaca del davantal.

La màgia és considerada una ciència oculta, és a dir, que ni la vista la pot veure ni l’enteniment la pot copsar perquè va més enllà del pensament racional i de les lleis de la lògica. La màgia, però, tot i ser oculta, té sentit si és compartida, perquè necessita la il·lusió de qui la rep per existir.

La màgia produeix aquest efecte meravellós en qui l’acull, i ho aconsegueix perquè qui la rep s’obre a alguna cosa extraordinària que imagina, somnia, percep com a sobrenatural, més enllà d’ella mateixa.

Des dels temps més antics i en totes les cultures, la màgia ha tingut una fortíssima càrrega simbòlica, sempre vinculada als desitjos o a les necessitats del poble. N’és un exemple la cova, com a via d’entrada a l’altre món i com a punt de trobada entre el diví i l’humà. O el porc en la cultura celta, com a animal sagrat i amb poders sobrenaturals.

L’element simbòlic s’ha mantingut des de l’inici entre els mags que fan il·lusionisme: que el mag medieval traiés un conill del barret era símbol d’aliment, o el famós truc de tallar una persona per la meitat i tornar-la a unir després tenia a veure amb el desig d’immortalitat del públic. En paraules del neuròleg Jordi Camí, el que fan aquests mags és interferir o hackejar els processos cognitius del funcionament del nostre cervell.

L’aiguabarreig entre la il·lusió, l’abandó del pensament lògic i el simbolisme condueix a uns aprenentatges singulars i, esclar, a una manera de pensar i viure amb un sentit també singular. Aleshores, pot esdevenir màgic iniciar una nova amistat, o contemplar la bellesa del llibre de Kells, escrit i il·lustrat per diverses mans que utilitzaven elements de la natura per plasmar unes idees revelades, o sentir la unió amb algú només mirant-lo als ulls (o fins i tot en la distància).

¿És quan aconseguim una explicació lògica i racional que deixem de parlar de màgia? ¿Quan ens decidirem científicament a posar atenció als fenòmens «màgics» d’avui i deixarem de fer veure que es pot fragmentar la realitat?

Mentre no hi posem atenció, la màgia sempre anirà un pas més endavant de la ciència. I mentre existeixi la màgia i la sapiguem mirar amb la il·lusió dels nens que observen la seva àvia guarnida amb el barret de colors, serem capaços de continuar meravellant-nos per la vida, que no és poc.

Clara Fons i Duocastella. Directora 

Antoni Janer Torrens. Periodista i filòleg clàssic

Emilio Suárez de la Torre. Catedràtic de filologia grega

Anna Tamayo. Actriu, creadora i fundadora de la Cia. Cándida

Pedro Ceinos. Escriptor i investigador sobre la cultura xinesa

Carles Salazar. Antropòleg, director del grup de recerca Cultura i Evolució de l'ICA

Montserrat Enrich. Periodista, experta en plantes i cuina silvestre

Jordi Amenós. Terapeuta especialitzat en narrativa terapèutica i escriptor

Dialogal #77
https://issuu.com/dialogal/docs/dialogal_77_issu