fbpx
#77
Tardor 2021
Ads

#76

L’estiu arriba a Dialogal posant en diàleg el binomi radicalitat – radicalisme. ¿Quin lloc ocupa la radicalitat en les nostres societats? ¿Com és l’actitud d’aquell que creu o lluita per algun motiu fins a l’extrem sense perdre l’horitzó de diàleg amb l’entorn? ¿En quin moment les tendències radicals perden l’horitzó de sentit que les havia impulsat i esdevenen radicalisme? Hi reflexiona Clara Fons i Duocastella a l’Editorial, des d’on ens convida a obrir-nos radicalment a l’altre. També La Mirada de Jesús G. Pastor obre el número d’estiu convocant-nos a encetar camins que deixin enrere la crossa del que ja coneixem.

Al Diàleg, Míriam Cano modera una conversa entre els activistes Carles Vallejo i Alaaddine Azzouzi, que posen sobre la taula les violències estructurals inherents a la lluita pels drets socials. I al Recerca coneixem quines són les causes socials que desencadenen el camí cap a l’extremisme, mentre que l’A fons fa un treball de camp i analitza els processos de radicalització des de dins, posant sobre la taula el cas més sever viscut recentment a casa nostra: el dels joves de Ripoll, autors dels atemptats del 17-A. I Eulàlia Tort, a L’Entrevista, conversa amb Gladis Victoria Vargas sobre la radicalitat de perdonar.

En aquest número estrenem la secció Trajectes, a càrrec de Gemma Ventura, amb una entrevista pòstuma a Arcadi Oliveres, la vida del qual ha estat i és un exemple de lluita radical pel bé comú. També parlem de l’expressió de la radicalitat a través de l’art a El Personatge, on coneixem l’actriu Ada Vilaró i el seu anhel de transformació constant, i al Finestra d’Art ho fem amb la rapera Miss Raisa «immigrant, dona i trencadora». A la secció Clau de Volta, Francesc Torradeflot reflexiona sobre el diàleg entre religions i conviccions com a camí radical cap a la pau, mentre que al Va de Llibres descobrim diverses mirades cap a la fe des de l’òptica de la pluralitat i el diàleg interreligós.

A ¿Un món amb ànima?, Jordi Pigem segueix desgranant les vicissituds del món postpandèmic i es pregunta on queden la salut social, mental i espiritual en un moment en què preval la cura de la salut corporal. I Xavier Melloni, a Obertures, ens parla de les petites morts quotidianes i de la radicalitat de viure amb alegria el fet de saber-nos finits. A l’Espai Fragmenta coneixem la vida viscuda en clau profètica i mística de Simone Weil, a propòsit de la novetat editorial La gravetat i la gràcia (2021), que s’ha traduït per primer cop al català.

Ada Parellada, a la secció Cuina, ens fa descobrir la radicalitat a l’abast de tots amb un article sobre el reaprofitament i el valor dels aliments. Per la seva part, l’A tempo fa un recorregut per les músiques del Camí de Sant Jaume, en aquest Any Sant Jacobeu, mentre que la Filmoteca s’acosta a la vida nòmada a través de la pel·lícula Nomadland (2020), i al Qüestionari coneixem una mica més l’esperit viatger de Flavia Company. Finalment, la secció Petit Dialogal ens acompanya per fer front els discursos d’odi a internet i les xarxes socials, i com sempre arriba carregada de recomanacions per acompanyar el creixement dels més petits.

Tot això i molt més al Dialogal d’estiu.

 

Pots comprar el teu exemplar escrivint un correu a dialogal@fragmenta.cat

01 PORTADA. La força de la raó

03 EDITORIAL. Clara Fons i Duocastella. La por vestida de força

04 LA MIRADA de Jesús G. Pastor. Lluitador pehlwani (Lahore, Pakistan)

08 TRAJECTES. Gemma Ventura. Arcadi Oliveres, «És una obligació cuidar la nostra vida i la dels altres»

12 DIÀLEG. La radicalitat hauria de ser a normalitat. Diàleg entre Carles Vallejo i Alaaddine Azzouzi

18 L’ENTREVISTA. Eulàlia Tort. Gladis Victoria Vargas, «Perdono els assassins del meu fill»

22 RECERCA. Jofre Montoto. El camí de l’extremisme

24 A FONS. Anna Teixidor Colomer. De la radicalitat al radicalisme

30 EL PERSONATGE DEL #76. Carlota Gurt. Ada Vilaró

32 FINESTRA D’ART. Miss Raisa. Rapejar per combatre el radicalisme

34 OBERTURES. Xavier Melloni. La mort, una paraula insuficient

36 ¿UN MÓN AMB ÀNIMA?. Jordi Pigem. Del microcosmos al microcòs

40 CLAU DE VOLTA. Francesc Torradeflot. La diversitat sense diàleg amenaça la pau

44 VA DE LLIBRES. Dídac P. Lagarriga. Fe en les preguntes, fe en les lectures

46 ESPAI FRAGMENTA. Pau Matheu. Simone Weil: L’esclavatge de la gravetat i la llibertat de la  gràcia

48 A TEMPO. Jordi Urpí. El Camí de Sant Jaume, espai únic de comunicació

50 FILMOTECA. Joan Burdeus. Dedicada als que marxen

51 QÜESTIONARI. Flavia Company

52 CUINA. Ada Parellada. Recuperem el valor dels aliments

54 PETIT DIALOGAL

54 Afrontar els discursos d’odi. El reconeixement de la diversitat a les xarxes socials. Luz Martínez Ten

57 A un clic: Desemmascarem el discurs d’odi

57 Fet a mà: Kintsugi, la llum de les cicatrius

58 Els infants responen: ¿Què vol dir no discriminar els que ens envolten?

58 Sortim: El menjar no es llença

58 Parlar x parlar: Fer una calor infernal

 

 

*  *  *  *  *  *

La por vestida de força

Anar a l’arrel. Anar a l’arrel dels problemes. Anar a l’arrel dels problemes per transformar-los. Això és, a la fi, la radicalitat: una caixa d’eines per modificar l’statu quo.
La radical Clara Campoamor va trobar la manera que avui les dones puguem posar el vot a les urnes. El radical Nelson Mandela i la radical Rosa Parks van aconseguir reduir les discriminacions basades en el color de la pell. El radical Arcadi Oliveres ens va fer replantejar l’ordre econòmic mundial. I la radical Malala Yousafzai permet que les nenes tinguin accés a l’educació en països on això no és possible. Es pot ser, doncs, radicalment democràtic.

Admiro aquesta mena de radicalitat per la valentia que traspua. Per la coherència amb la qual actua. Me la imagino com les arrels d’una figuera que fan camí sabedores del vigor dels seus fonaments, capaces d’abraçar, plenes de vida, estructures de pedra seca i ensorrar-ne les parets. És la força de viure sense por.
És clar que també es pot ser radicalment contrari als drets humans: les guerres amb pretextos religiosos, els discursos d’odi fets des de partits polítics, els crims de les organitzacions terroristes, el fanatisme dels ultres o la violència de gènere. Els processos de radicalització són arreu: a la política, a la religió, al camp de futbol i a casa.

Quan hi ha una única manera d’entendre el món, evident per tothom, les nostres idees, les nostres creences, la nostra fe ens donen seguretat: una mena de confiança en la vida que, sense saber-ho, ens tranquil·litza. Arribem a creure que tot està bé com està i considerem insuportable haver-nos de qüestionar constantment; però és, em sembla, indispensable. És quan apareix l’altre, la diversitat d’opinions i interpretacions de la realitat, que afloren també els dubtes necessaris per avançar.

Hi ha radicalitats que neixen d’un dubte, d’un qüestionament, d’una necessitat de rebel·lar-se contra una situació que es considera injusta; i hi ha radicalitzacions que neixen com a reacció defensiva i violenta davant la incertesa que generen aquests dubtes. Són conseqüència de la por que desperta la inseguretat. Són fruit, diria Amin Maalouf, de les identitats ferides.
Com més diversitat, més tolerància. D’acord. Però ja va advertir Karl Popper que no es pot ser tolerant amb la intolerància. Que no podem tolerar matar-nos —amb més o menys discreció, amb més o menys lentitud, amb més o menys glamur— en nom de la identitat. Que no. Per més carregada d’arguments que vagi aquesta por a dubtar, a mirar altres col·lectius, a aprendre d’altres punts de vista. Perquè, com diu Marina Garcés, la por vestida de força encara fa més por.

Clara Fons i Duocastella. Directora

Jofre Montoto. Director d'extremisme.org, Expert en extremisme. 

Anna Teixidor. Periodista de TVC, autora de Sense por de morir

Miss Raisa. Rapera, estudiant de psicologia, comunicadora, influencer, model.

Francesc Torradeflot. Director d'AUDIR.

Pau Matheu. Professor de filosofia.

Ada Parellada. Restauradora, propietària de Semproniana. 

Luz Martínez Ten. Pedagoga, especialista en igualtat i interculturalitat. 

Dialogal #76
https://issuu.com/home/published/dialogal_76_issu