fbpx
#74
Hivern 2020
Ads

#74

Hivern 2020. El número 74 de Dialogal fa una incursió en al realitat virtual, aquella mena de pharmakon que, en funció de la dosi, es pot convertir en monstre o meravella, com apunta Clara Fons a l’Editorial. En una societat on la tecnologia cada cop ocupa més debats públics i més consum personal, Josep M. Ganyet dedica l’A fons a pensar en la realitat virtual després de la realitat virtual, o quines són les nostres aspiracions després d’haver consolidat certes tecnologies que l’utilitzen. Sobre la relació potencialment terapèutica de la realitat virtual, trobem diverses aproximacions: José Manuel Bobadilla ens mostra la Recerca de la realitat virtual i el procés de dol i Manuel Antonio Fernández ens acosta al tractament neuropsicològic de fòbies a través de realitat augmentada al Batec.

Però com hem dit, la realitat virtual també té les seves limitacions; Josep Giribet ens mostra el seu taló d’Aquil·les a Finestra d’art i Gemma Marfany ens parla dels problemes de l’edició genètica i dels seus objectius, així com  de les possibles conseqüències de la seva aplicació a l’Entrevista.

Avui més que mai, la relació entre presència física i presència virtual, com diu Xavier Melloni a Obertures,  perfila les nostres vides. Aquesta onada de digitalització obre grans qüestions filosòfiques com el mateix concepte de vida. Aquesta ha canviat molt en els darrers anys i cal escoltar i posar en valor les experiències viscudes de tantes persones que hi han posat la seva petja, ens diu Laia de Ahumada a l’Altaveu. Aquesta vida que ara qüestionem no és mera supervivència, és quelcom més. Què? Aquest és el tema del Diàleg entre Jordi Graupera, Teresa Forcades i Jordi Pigem. Una vida que cada cop més integra una visió ecològica i la nostra relació amb el camp, com trobem al Naturalment.

 

La vida també la conformen la cultura i els elements rituals. Adrià Pujol fa una anàlisi sobre el dejuni al Clau de volta; i el grup AUDIR ens acosta a la cuina que alimenta l’ànima. L’A tempo, signat per Jordi Urpí, i L’espai Fragmenta, de la mà d’Iris Parra, ens fan dues propostes musicals; el primer sobre la música sefardita i el segon sobre el llibre Música i inspiració. Al Va de llibres, Anna Punsoda narra les relacions entre el cos i els mecanismes de control, i a la Filmoteca Joan Burdeus s’enfronta a Christophen Nolan. La mirada, Jesús G. Pastor, amb cita de Nietzsche i el Personatge, dedicat a Ramon M. Nogués, completen el número.

Com sempre, el Petit Dialogal arriba carregat de recomanacions per l’educació dels més petits, amb un article central a càrrec d’Eloi Biosca. Tot això i molt més al Dialogal d’hivern.

Pots comprar el teu exemplar escrivint un correu a dialogal@fragmenta.cat

01 PORTADA. Gremlin
03 EDITORIAL. Clara Fons i Duocastella. Monstre o meravella?
04 LA MIRADA de Jesús G. Pastor. Bizerta (Tunísia)
08 ALTAVEU. Laia de Ahumada. De la centraleta al Whatsapp
12 BATEC. Manuel Antonio Fernández. Realitat virtual i tractament neuropsicològic: una aliança imprescindible
14 DIÀLEG.  La vida que no posem al centre. Jordi Graupera, Teresa Forcades i Jordi Pigem
20 NATURALMENT. Equip de Terra Franca. ¿Qui treballarà la terra?
22 L’ENTREVISTA. Eulàlia Tort. Gemma Marfany «El problema de l'edició genètica no és científic, és de regulació en un món global»
26 RECERCA. Jose Manuel Bobadilla. La realitat virtual i el procés de dol: construïnt un més enllà 2.0
28 A FONS. Josep M. Ganyet. La realitat virtual després de la realitat virtual
34 EL PERSONATGE DEL #74. Ignasi Moreta. Ramon M. Nogués
36 FINESTRA D'ART. Josep Giribet Torrelles. El taló d'Aquil·les de la realitat virtual
38 OBERTURES. Xavier Melloni. Presència física i presència virtual
40 CLAU DE VOLTA. Adrià Pujol Cruells. El que toca
44 VA DE LLIBRES. Anna Punsoda. Ser mare i caminar recta
46 ESPAI FRAGMENTA. Iris Parra Jounou. A la vora del piano: converses sobre la inspiració
48 A TEMPO. Jordi Urpí. Música sefardita: una herència que travessa el temps i l'espai
50 FILMOTECA. Joan Burdeus. Christopher Nollan no ha salvat el món
51 QÜESTIONARI. Juliana Canet
52 CUINA. AUDIR. La cuina que alimenta l'ànima
54 PETIT DIALOGAL

54 Avantatges i obstacles de la realitat virtual a l'escola. Eloi Biosca
57 A un clic: La realitat augmentada a l'aula
57 Fet a mà: Kyudo o el camí de l'arc
58 Els infants responen: ¿Què vol dir tenir cura dels altres?
58 Sortim: Quan no t'agrades emmalalteixes
58 Parlar x parlar: Perdre l'oremus

Avui dia hi ha qui conviu amb assistents de veu que li organitzen les vacances o que li seleccionen un bon vi, o amb robots sexuals de companyia que, connectats a les terminacions nervioses, es veu que propicien els millors orgasmes. La intel·ligència artificial, la realitat virtual i la realitat augmentada permeten tractar càncers i malalties degeneratives amb uns nivells d’èxit que mai abans no  havien sigut possibles. I pràcticament no queda ningú al món sense un smartphone a la butxaca que li vengui allò que necessita a cada moment; fins i tot, criteri. 

La ciència i la tecnologia ens empenyen a través d’una big data que programa el nostre comportament mitjançant clics i anuncis més o menys subliminals, d’un «núvol» que ens assegura que d’aquí a uns trenta anys, quan ens morim, els nostres pensaments continuaran en marxa i, a través de robots, podrem anar fent vida a la Terra com fins ara; és la singularitat tecnològica: carregar la nostra consciència a la xarxa per viure digitalment un cop morts. La possibilitat d’una manipulació genètica que permet escollir com volem que sigui la nostra descendència ja és aquí.


No hem entès encara què volia dir ser humans i resulta que ja hem entrat a la fase posthumana, transhumana o superhumana, marcada per uns canvis tecnològics que transformen, indefugiblement, allò que implica ser humà. Però la nostra manera de ser en essència, la nostra capacitat de comprendre, el nostre coneixement, ¿han arribat també a aquesta fase posthumana?


¿Cap a on va la nostra identitat com a humans?¿Què és el que volem ser? ¿Com modificarà tot això les nostres relacions interpersonals? ¿Posarem límits a la voluntat d’allargar la vida? ¿Ens dedicarem ara a prolongar la vida dels més rics quan hem sigut incapaços de garantir la igualtat d’oportunitats per tothom? Els recursos són finits: si allarguem la vida dels que ja hi som, ¿podran néixer més generacions? ¿Com ens ho farem en una societat on les persones grans estaran en perfectes condicions per treballar? Un món amb una escletxa digital creixent, ¿serà un món més polaritzat (encara)?


En aquests moments, són les grans corporacions tecnològiques (capitalistes, creadores de l’opi del poble en la seva màxima potència) les que porten el timó d’una humanitat que s’autoamenaça a través de noves relacions amb la tècnica i per les quals, potser, encara no és prou madura. Si volem sobreviure, ens caldrà respondre als nous interrogants des de la qualitat humana; des d’aquella consciència profunda que les persones no som simples nodes de dades, que podem posar límits a l’imperi digital quan va més enllà de l’educació i la salut, i que les grans corporacions s’han de fer responsables d’allò que tenen entre mans i que afecta el rumb col·lectiu de la humanitat.

 

Clara Fons i Duocastella, Directora

Manuel Antonio Fernández. Neuropediatra especialista en trastornos

Jose Manuel Bobadilla. Sociòleg llibertari geek i investigador en Epistemologia Axiològica

Josep M. Ganyet. Director de Mortensen i professor de Comunicació Audiovisual a la UPF

Josep Giribet. Cercador d'experiències creatives

Adrià Pujol. Antropòleg i escriptor

Anna Punsoda. Traductora i escriptora

Iris Parra. Infermera i filòsofa

 

Dialogal #74
https://issuu.com/dialogal/docs/dialogal_74_issuu