fbpx
#73
Tardor 2020
Ads

#73

Tardor 2020. El número 73 de Dialogal està dedicat als fills de la secularització, a tota una generació a qui la religió queda lluny. Tot recordant les paraules de Joan Estruch, Clara Fons hi reflexiona a l’Editorial. La relació polièdrica entre joves i religió és tractada A fons per Maria del Mar Griera, qui ens parla de creences híbrides i esquinçament en la transmissió intergeneracional. A més, Jordi Collet exposa la seva Recerca sobre com educar la religiositat en una societat secular i plural. ¿Fins a quin punt la religió ha de formar part de les aules? ¿Totes les religions hi tenen cabuda?, són algunes de les preguntes del Clau de volta.

La recerca d’un món amb ànima es produeix també per altres vies, com la literatura i la dansa o, fins i tot, la ciència. A l’Altaveu, Laia de Ahumada exposa el tímid diàleg interdisciplinari entre ciència i espiritualitat mentre que a Finestra d’art Helena Barquilla ens acosta a la dansa conscient a través del cos. Bel Olid i Ada Castells comparteixen al Diàleg la seva visió sobre la literatura com una via d’expressió d’interioritats i un reflex del món en què vivim i Carlota Gurt ens acosta al Personatge de Salvador Sunyer, director del festival Temporada Alta.

Des d’un vessant més social i polític, incorporem les reflexions sobre llengua i cultura al Batec de Hamza Ali Rajà, les veus dels defensors dels drets humans de Mèxic, en una Entrevista d’Eulàlia Tort i la defensa d’un model agrícola Naturalment alternatiu, de Martina Marcet. Aquestes idees es veuen completades per les noves Obertures de Xavier Melloni, qui reflexiona sobre l’experiència de la pandèmia i la secció de Cuina que ens convida al laboratori de menjar responsable.

Pel que fa a les seccions temàtiques, Va de llibres inclou noves propostes de lectura de Dídac Lagarriga mentre que, a l’Espai Fragmenta, Raül Garrigasait ens acosta El sagrat de Rudolf Otto. Comptem també amb músiques que ens fan girar A tempo i el so de la fi del món a la Filmoteca.

Com sempre, el Petit Dialogal arriba carregat de recomanacions per l’educació dels més petits, amb un article central a càrrec de Pere Vilaseca. Tot això i molt més al Dialogal de tardor.

 

Pots comprar el teu exemplar escrivint un correu a dialogal@fragmenta.cat

01 PORTADA. George Clerk
03 EDITORIAL. Clara Fons i Duocastella. «Fixeu-vos», ens deia
04 LA MIRADA de Jesús G. Pastor. Cracòvia (Polònia)
08 ALTAVEU. Laia de Ahumada. Espiritualitat i ciència
12 BATEC. Hamza Ali Rajà. Llengua: una manera d’entendre el món
14 DIÀLEG.  La literatura va fent forat. Una conversa de Bel Olid i Ada Castells
20 NATURALMENT. Martina Marcet. La pagesia que existeix: una opció política
22 L’ENTREVISTA. Eulàlia Tort. Brenda Rangel Ortiz «A Mèxic no existeix la justícia»
26 RECERCA. Jordi Collet. Educar la religiositat en una societat secular i plural
28 A FONS. Maria del Mar Griera Jonch. Fills i filles de la secularització; la relació polièdrica entre joves i religió 
34 EL PERSONATGE DEL #73. Carlota Gurt. Salvador Sunyer
36 FINESTRA D'ART. Helena Barquilla. Moviment conscient - 5 Ritmes
38 OBERTURES. Xavier Melloni. Hem arribat a viure una prova iniciàtica col·lectiva?
40 CLAU DE VOLTA. Clara Fons i Duocastella. L'islam entra a les aules
44 VA DE LLIBRES. Dídac P. Lagarriga. Una saviesa, tres regals
46 ESPAI FRAGMENTA. Raül Garrigasait. L’herència i l’experiència
48 A TEMPO. Jordi Urpí. Una dansa per unir-se amb el cosmos
50 FILMOTECA. Joan Burdeus. Com sona la fi del món
51 QÜESTIONARI. Miriam Hatibi
52 CUINA. Elena Roura. El laboratori del menjar responsable (o Responsible Food Lab, si voleu)
54 PETIT DIALOGAL

54 Educar: omplir de Vida la vida. Pere Vilaseca
57 A un clic: Un món diferent
57 Fet a mà: Fem un tòtem africà
58 Els infants responen: ¿Què vol dir, per tu, «actuar amb respecte»?
58 Sortim: L’Espai interreligiós de Migra Studium
58 Parlar x parlar: Acabar com el rosari de l’aurora

«Fixeu-vos», ens deia

Acostumava a fer les classes magistrals amb els ulls clucs, buscant la concentració entre un alumnat expectant. A la seva aula hi havia silenci abans que a cap altra, perquè aconseguia fascinar-nos a tots, malgrat que la temàtica, d’entrada, no interessava pràcticament a ningú. «L’historiador britànic Edward Gibbon —deia— escrivia a Decline and fall of the Roman Empire que a la Roma del període final de l’imperi coexistien diversos tipus de cultes. Tots els tipus de cultes coexistents a l’Imperi romà tendien a ser considerats com a igualment verdaders per part del poble, mentre que els intel·lectuals (ell parlava dels filòsofs) tendien més aviat a considerar que tots aquests tipus de cultes eren igualment falsos. I els polítics tendien a considerar que tots aquests tipus de cultes eren igualment útils.»

Alçava la vista quan volia emfasitzar allò que explicava. Aleshores li vèiem aquells ulls murris, tan expressius, a sota de les celles generoses que es resseguia abans d’aclarir alguna idea, com ara: «Fixeu-vos: verdaders pel poble, falsos tots ells pels intel·lectuals, potencialment útils pels polítics.» Aquell dia, després d’aquesta frase que va tancar la sessió, ens va convidar a reflexionar sobre si allò que escrivia Edward Gibbon feia més de cent anys ens podia plantejar interrogants avui.

Sovint m’he trobat recordant aquell moment. El mestre Joan Estruch explicant-se davant de tota una generació de fills de la secularització pels quals la religió quedava lluny. Em pregunto si aquesta desafecció, generalitzada en la meva promoció universitària i també en les que han vingut després, no respon, en part, a la decisió de no formar-nos en cultura religiosa (sota la idea que tota religió és igualment falsa i només pot ser verdadera per qui en formi part). I m’he qüestionat si no és cert, també, que moltes vegades des de la política s’ha gestionat la diversitat religiosa creient les religions igualment útils per aconseguir vots, per generar problemes o tal vegada per resoldre’ls.

Els temps estan canviant. Però, ¿no és, el plantejament de Gibbon, una bona manera d’entendre com hem arribat fins aquí?

Clara Fons i Duocastella
Directora

Hamza Ali Rajà. Politòleg i traductor

Martina Marcet. Ramadera agroecològica

Jordi Collet. Sociòleg UVIC-UCC

Helena Barquilla. Especialista en moviment corporal i antropòloga

Miriam Hatibi. Consultora de comunicació, activista i autora

Elena Roura. Directora científica de la Fundació Alícia

Maria del Mar Griera. Directora del grup de recerca ISOR (UAB)

Dialogal #73
https://issuu.com/home/published/dialogal_73_issuu