fbpx
#72
Estiu 2020
Ads

#72

Estiu 2020. El número 72 de Dialogal està dedicat al món rural, una forma de vida que està recuperant interès entre les noves generacions. La posada en valor del producte local, de proximitat i fet amb cura, i la creació de noves relacions entre el camp i la ciutat, ens diu Clara Fons i Duocastella a l’Editorial, són una bona notícia.

Davant de les incerteses d’aquests temps, Jesús G. Pastor ens permet posar La Mirada més enllà, en l’horitzó i l’esperança. Alguns anhelem espais de natura i silenci, com els que tenen els pastors, però ¿és realment una vida idíl·lica?, reflexiona Laia de Ahumada a L’altaveu; altres, prefereixen fer viatges sense fronteres explorant el Batec de tot el planeta, tal com ens explica Flavia Company. En ambdós casos, la natura és un llindar amb la transcendència, com ens explica Alba Guiluz, Naturalment i com també ens mostra a través de la Finestra d’art Raimon Arola. Al Diàleg hi trobem una interessant reflexió d’Ivette Nadal i Míriam Ponsa sobre les possibilitats alliberadores de crear fora del cànon i a L’entrevista, Eulàlia Tort conversa amb Jaume Torrado sobre la missió de l’Església. A més, trobem una guia de meditació bàsica per deixar la ment En blanc i una proposta de Cuina budista amb àpats per despertar la ment.

Certament, el coronavirus ha portat grans canvis a la nostra societat. Xavier Bonal i Sheila González ens parlen de la seva Recerca sobre les desigualtats en l’aprenentatge durant el tancament dels centres educatius i Arantza Diez ens presenta El personatge del #72, Oriol Mitjà. A més, veiem com hi ha un nou interès en el repoblament de l’espai rural, exploració A fons a càrrec d’Oriol Tarragó i una certa recuperació de l’espiritualitat en temps de crisi, com narra Denise Duncan al Clau de volta. Tampoc podem oblidar la gran tasca del sector sanitari durant aquests mesos, i dediquem el Qüestionari a Nacho Escolar, infermer.

 Pel que fa a les seccions culturals temàtiques, Anna Punsoda ens presenta a Va de llibres a Tara Westover i la seva darrera novel·la; l’Espai Fragmenta combina pecats capitals i música mentre que l’A tempo ens porta del «Magnificat» a «Proud Mary» i La filmoteca, a veure la bondat com un miracle polític.

Com sempre, el Petit Dialogal arriba carregat de recomanacions per l’educació dels més petits, amb un article central a càrrec d’Agustí Lleyda. Tot això i molt més al Dialogal d’estiu.

01 PORTADA. Pere Sanz. Masia
03 EDITORIAL. Clara Fons i Duocastella. Una bona notícia
04 LA MIRADA de Jesús G. Pastor. La Paz (Bolívia)
08 ALTAVEU. Laia de Ahumada. El pastor. ¿Una vida idíl·lica?
12 BATEC. Flavia Company. El viatge sense fronteres
14 DIÀLEG. Fora de cànon: moda i lletres alliberadores. Una conversa de Míriam Ponsa i Ivette Nadal
20 NATURALMENT. Alba Guiluz. La natura, el llindar transcendental de l'existència
22 L’ENTREVISTA. Eulàlia Tort. Jaume Torrado «L'estructura de l'Església ha d'estar al servei de la missió i no a la inversa»
26 RECERCA. Xavier Bonal i Sheila González. Tancament escolar i desigualtats de l'aprenentatge
28 A FONS. Oriol Tarragó. Repoblar l'espai rural: propostes per tornar a la vida 
34 EL PERSONATGE DEL #72. Arantza Diez. Oriol Mitjà
36 FINESTRA D'ART. Raimon Arola. La natura i l'art abstracte
38 EN BLANC. Teresa Guardans. Pràctica de meditació bàsica
40 CLAU DE VOLTA. Denise Duncan. Espiritualitat en temps de crisi
44 VA DE LLIBRES. Anna Punsoda. El llarg procés de matar un pare
46 ESPAI FRAGMENTA. Iris Parra Jounou. La Big Band dels pecats capitals
48 A TEMPO. Jordi Urpí. Del «Magnificat» a «Proud Mary»
50 FILMOTECA. Joan Burdeus. La bondat com un miracle polític
51 QÜESTIONARI. Nacho Escolar
52 CUINA. Laura Zhou. Cuina budista. Àpats per despertar la ment
54 PETIT DIALOGAL

54 La sort de l'escola. Agustí Lleyda
57 A un clic: Nits sota les estrelles
57 Fet a mà: Fem un mandala
58 Els infants responen: Què vol dir per tu «parlar amb el cor»?
58 Sortim: «Juguem amb foc» al Museu de la Vida Rural
58 Parlar x parlar: Caure del cavall, com sant Pau

Una bona notícia

Fa uns quants anys, a casa vam decidir posar vaques per netejar el sotabosc i, així, reduir la carrega combustible en cas d’incendi forestal. Una mesura preventiva mes feta en un territori on els que hi vivim hem estat sempre a primera línia en l’extinció dels focs al bosc.

Amb el temps, els vedells d’aquestes vaques han servit per oferir carn de pastura ecològica directament al consumidor; la millor alternativa per aquells que mengen carn vist als ulls d’algú que era vegetariana.

Actualment, les demandes de consumidors finals s’han triplicat respecte a abans del confinament; una crescuda compartida amb els nostres veïns i veïnes: la verdura que cultiva l’Alfons, els ous que recull la Gemma, la farina que mol la Marta o la llet que ofereix el Joan.

Per primer cop des de fa dècades —i per estricta necessitat—, s’ha posat en valor el consum del producte local d’una manera mes o menys generalitzada. S’ha escurçat, per fi, la distancia real entre “el camp” i la ciutat. I el que es mes important: fent-ho s’ha donat vida al territori, perquè menjar productes locals no es només una qüestió de paladar.

Per pura supervivència, des de la ciutat es comença a entendre la importància del sector primari, que durant molts anys s’ha mirat per sobre de les espatlles o des d’una perspectiva exclusivament bucòlica, poc comprensiva amb la realitat que vivim a pagès: despoblament, mala connexió o inexistència d’acces a Internet, manca d’oportunitats, mala xarxa de transport públic, falta de personal sanitari i un llarg etcètera.

Aquesta mirada urbanocèntrica la vivim gairebé sempre que volem innovar a pagès, però també quan intentem viure dignament: topem amb lleis i burocràcia feta en despatxos que perd tot el sentit quan aterra al territori. Ha passat igual amb les mesures que es van adoptar durant les primeres setmanes de confinament i que s’han anat ajustant quan ens hem fet conscients de la diversitat territorial.

Paradoxalment, estem en el moment idoni per teixir vincles duradors entre la ciutat i el mon rural. Només es podrà abastir la metròpoli i mantenir el pulmó verd de Catalunya si es pot viure a pagès i si, qui hi viu, s’hi pot guanyar la vida. Fem-ho possible.

Clara Fons i Duocastella
Directora

Flavia Company. Escriptora. Autora, entre altres, de HaruMagōkoro

Alba Guiluz. Terapeuta d'aromateràpia energètica i essències florals

Oriol Tarragó. President de la Fedeació d'ADF Bages-Moianès i psicòleg 

Raimon Arola. Professor e la Universitat de Barcelona

Denise Duncan. Dramaturga i directora de teatre

Laura Zhou. Gerent del restaurant Macao

Agustí Lleyda. Mestre jubilat

Dialogal #72
https://issuu.com/dialogal/docs/dialogal_72_issuu__1_