fbpx
#69
Tardor 2019
Ads

#60

01 PORTADA. María Sanz. Miratge al natural

02 Digues la teva. A la portada. Concurs Dialogal

03 Editorial. Clara Fons i Duocastella. I jo, també em moriré?

04 La mirada de Jesús G. Pastor. El Cuco (El Salvador)

12 Recerca. Anna Clot-Garrell. Institucions públiques i fet religiós

15 Batec. Gemma Téllez i Bernad. L’ètica de cuidar

22 Naturalment. Josep Gordi Serrat. Viure en comunió amb la natura

29 L’ACCENT. Elisabeth Attar Lheure. Viure una vida espiritual

36 EL personatge del #60. Joan-Andreu Rocha Scarpetta. Raimon Panikkar. El diàleg intercultural com a horitzó

40 Va de llibres. Helena Cots. Tots som Haru. Conversa amb Flavia Company

43 Sortim! David Casals. Mémorial de la Shoah. Un far davant el negacionisme

44 En blanc. Laia Monserrat. Camins

46 A PEU DE CARRER. Sergio Arévalo. Gursewak Singh, el deixeble del Guru

48 Finestra d’art. Nadia Ghulam. L’art que em va curar i em fa ser qui soc

50 DIRECCIÓ GENERAL D’AFERS RELIGIOSOS

50 El baròmetre: Predisposició al diàleg interreligiós

51 Diccionari de les religions: Església

52 Guies per a la gestió de la diversitat religiosa: Diversitat de creences als centres sanitaris

53 Filmoteca. Jordi Aguilera. Un gato callejero llamado Bob

54 PETIT DIALOGAL. Coordina: Meritxell Pujol 

54 Educar per aprendre a ser, des de dins. Marta Burguet i Arfelis

56 Parlar per parlar: Més vell que Matusalem

57 A un clic: Yoga for Kids

57 Fet a mà: Celebrem el solstici d’estiu

57 Ressenyes Petit Dialogal

58 Els infants responen: Què vol dir morir?

58 Concurs Petit Dialogal

I JO, TAMBÉ EM MORIRÉ?

“Mama, i jo, també em moriré?” M’ho va demanar fa un parell de dies el meu fill de quatre anys.
Li vaig dir que sí, que totes les persones, com els animals, ens morim. Això ens va portar a mantenir una llarga conversa i, finalment, a la pregunta inevitable: “Què és la mort?”.

Vaig balbucejar i, després d’invertir uns segons de silenci a buscar una resposta convincent, vaig dirigir-me a la finestra. “Veus el cirerer? Floreix cada primavera. Fa aquelles flors de pètals blancs i olorosos que ens agraden tant. Però on són ara les flors del cirerer?” “No hi són... Els pètals van caure a terra...”, va fer dubtós el petit. “Exacte! Els pètals es van assecar i es van deixar caure plàcidament a terra, i van passar a formar part de la vida d’una altra manera.

Les flors es van morir.” “Es van morir?” “Sí. La vida de les persones és igual. Encara que el nostre cos es mori, com la flor del cirerer, la seva energia i el record i l’amor de les persones que ens estimen i a qui estimem no se’n va; continua formant part de la vida. I, saps què? Més enllà de l’amor i del record, ningú no sap del cert què hi ha després de la mort. Com els pètals del cirerer, que en caure a terra tampoc no sabien que donarien pas a formoses cireres!”  

Si la mort pot explicar-se tan senzillament, què ho fa, que sovint ens aterri la idea d’imaginar-nos-la? És que “l’ego no vol morir”, ens diu Carles Perarnau a l’“Obertura” d’aquest nou número de Dialogal. 

Desenfocar l’ego d’un mateix per posar l’accent en alguna cosa molt més absoluta és, justament, un dels grans ensenyaments de les tradicions de saviesa, religioses o no. És allò que permet viure la mort com una veritable experiència de creixement. Un aprenentatge que, com l’olor de la flor del cirerer, transcendeix el jo, l’ara i l’aquí. 

Els col·laboradors del #60

Laia de Ahumada. Filòloga i escriptora
Anna Clot-Garrell. Sociòloga de la religió 
Gemma Téllez i Bernad. Infermera i life coach 
Elisabeth Attar Lheure. Coordinadora de l'Assemblea Espiritual Bahá'í de Barcelona
Johannes Staemmler. Pastor emèrit (Erfurt)
Karina Felitti. Historiadora, especialitzada en estudis de gènere
Nadia Ghulam. Escriptora afganesa

Dialogal #60
Aconsegueix 1 revista gratuïta
Escriu el teu correu electrònic a continuació i t'enviarem una revista gratuïta
ENVIAR
Revista Gratis
close-image