Un lloc per fer silenci

Al mar, bussejant amb la boca oberta.

Un moment sagrat

Quan soc a muntanya, a casa dels avis, als Pirineus: estirada al ras de nit, sota les estrelles, caçant estels fugaços.

La paraula que m’agrada més

Vida.

Què m’indigna

La falta de paraula i la hipocresia, la falsedat.

Què em motiva

Els reptes. L’amor. L’amistar. Millorar les coses.

Una lectura que m’ajuda  

Cançó d’amor de J. Alfred Prufrock, de T. S. Eliot. El recito des que tinc disset anys.

Una música 

I will survive, de Gloria Gaynor. I Ma liberté i Ma solitude, de Georges Moustaki. També, Jacques Brel i la música barroca.

Una olor agradable

L’olor del mar.

Un lema que m’inspira

Forever is composed of nows, d’Emily Dickinson.

Déu?

La deessa que tots portem a dins.

Una imatge 

Les flors.

Un do/habilitat que posseeixo

Soc molt treballadora i faig que les coses passin perquè tinc molta capacitat d’entrega, de creure en allò que faig i en les persones. Estimo cada persona per qui és i sé treure-li tot allò bo que té.

Un mestre

Indiscutiblement, la meva àvia materna: Maria Lluïsa Viladoms Prats. La persona que conec amb més generositat, tendresa i saviesa.

La mort és…

Allò que em dona unes immenses ganes de viure.

El meu desig profund

Aprendre. Aconseguir un nivell de saviesa vingut del treball que faig amb la meditació, el ioga, el silenci, llegir, escriure. Viure cada dia plenament (i morir amb més de cent anys, si pot ser). I escriure un text del qual em senti orgullosa i pintar cada dia, i estimar i fer l’amor.

Share