Idealitzen l’ofici de pastor perquè té dues qualitats que la nostra societat està perdent: el silenci i el contacte amb la natura.  

En En Dirk Madriles té 45 anys, és enginyer agrònom, pastor de 250 ovelles, pare de tres fills i company de la seva dona. Així és com ell es presenta. Jo el presentaria com un pastor del segle XXI, relacionat per les tecnologies digitals i connectat per la terra.

El pastor, ¿neix o es fa?
Jo no soc nascut a pagès, però el que he fet és aprendre l’ofici. L’ofici l’aprens i l’ofici et fa. Les condicions de vida enmig d’un ramat cada dia de l’any et formen com a pastor. No soc el típic pastor, això es veu d’una hora lluny, però ¿què és ser pastor, l’any 2020? L’ofici és molt diferent de com era fa quaranta anys, però el pastor segueix sent aquell que cria animals i els engega cada dia. A mi sempre em fan molta ràbia els que diuen que aquest ofici s’ha d’haver mamat des de petit, perquè quan diuen això desmereixen la primera generació que va començar l’ofici de pastor. Jo crec que el bon pastor és aquell que s’estima la seva feina i els seus animals.

¿Per què tries aquest ofici?

Jo havia fet escoltisme, i des dels vuit anys anàvem a una casa de pagès al Moianès, entre el camp i el bosc, on sempre m’ho havia passat molt bé. A mi, com a tants joves, em va costar trobar quina carrera volia fer, i vaig buscar dins meu: vaig adonar-me que escollir una carrera relacionada amb el camp era coherent amb el que m’agradava com a jove. Així que em vaig formar com a enginyer agrònom i vaig fer les primeres pràctiques en una casa de pagès on convivien tres generacions. Vaig estar tot un estiu treballant setze hores diàries, al camp i amb els animals. Va ser el meu primer contacte amb la pagesia, i em vaig enamorar d’aquest tipus de vida i vaig pensar que m’hi volia dedicar. Després vaig estar treballant com a tècnic i enginyer en diverses feines, però la meva il·lusió era instal·lar-me pel meu compte: en comptes de ser un «mosso qualificat» de granja, volia ser un «cap precari»
de la meva granja. El 2005 vaig deixar de treballar per a altres per posar-m’hi pel meu compte. Vaig venir a viure a aquesta finca del Moianès l’hivern del 2005 i la primera ovella hi va entrar un parell d’anys després.

Continua llegint l’article, en paper o digitalment,
fent la teva subscripció aquí

Share