Acosta’t al món. Acosta-t’hi més.
Aixeca una pedra i contempla la vida que s’amagava de la teva mirada.

Agafa una xarxa i aboca’t a la bassa. Quan eres infant ho feies. Deixa’t sorprendre pels detalls innumerables de la seva diversitat exuberant. Una de les coses més extraordinàries de mirar el món de prop i amb els ulls famolencs de la curiositat és descobrir-hi la vida d’abans de la vida.

M’explico.
Imagina’t una libèl·lula que vola damunt la superfície de la bassa, amb un control precís de cadascun dels músculs menuts del seu cos. Enjogassada, queda en suspensió a l’aire com si fos un helicòpter i, tot seguit, accelera i agafa una velocitat que no pots seguir amb els teus ulls. És una criatura harmònica, perfecta. Quan descobrim que ha passat la major part de la vida sota l’aigua, caçant insectes i capgrossos amb una mandíbula-projectil terrorífica, que seria l’enveja de l’alienígena més salvatge que ens puguem imaginar, ens sembla indigne. Però es tracta del mateix individu. Un s’amagava damunt el fang i menjava capgrossos negres i gelatinosos; l’altre dominarà el cel. Com és la seva vida incipient, desconeguda per a la majoria de nosaltres? I la d’una mosca? I la d’un mosquit? I com viu una efímera? Les efímeres viuen un sol dia i no tenen boca! Aquesta afirmació és al·lucinant, però també és falsa. Abans “d’aquesta” vida que nosaltres els atorguem, les efímeres han passat de tres a quatre anys sota l’aigua. I una papallona? Com és la vida d’una papallona abans de ser papallona? Ah! Això sí que ho sabem molt bé. Massa bé.

>> Article complet a la versió en paper de Dialogal.

Share