Malmö, ciutat sueca amb un dels percentatges de població immigrant més alts del país i que és el punt de mira de la premsa pels seus conflictes socials, un imam i un rabí treballen conjuntament per lluitar contra la islamofòbia i l’antisemitisme, i per construir ponts entre jueus i musulmans. 

És impossible passar per alt la sintonia entre l’imam Salahuddin Barakat i el rabí Moshe David HaCohen quan se’ls sent parlar de diversitat social a Malmö, de temes teològics o de la seva experiència de lluita contra la xenofòbia dins i fora de les seves comunitats. 

Les seves paraules s’entrellacen harmònicament, i a vegades es riuen l’un de l’altre com si fossin amics de tota la vida, però en realitat es van conèixer la primavera del 2017, quan el rabí HaCohen i la seva família van abandonar Tekoa, un assentament a Cisjordània, per traslladar-se a Suècia, després d’haver acceptat l’encàrrec de liderar la petita comunitat jueva de Malmö i promoure el diàleg amb la comunitat musulmana. 

“La població musulmana a Malmö representa al voltant del 30% de la població total, i tot i la reputació que la ciutat va guanyar els últims anys com a ‘socialment problemàtica’ i ‘insegura pels jueus’ sigui qüestionable, és cert que es tracta d’una societat segregada, i que hi ha hagut múltiples casos d’atacs antisemites per part de musulmans”, admet l’imam Barakat, representant de la xarxa de comunitats musulmanes de la ciutat, el qual s’ha criat a Suècia. 

D’aquí la necessitat d’acostar posicions entre les comunitats. “Es tracta de generar confiança entre jueus i musulmans, de fer que els dos grups vegin que a l’altre costat hi ha qui els defensa i els dona suport”, segueix el rabí HaCohen. Aquest objectiu es reflecteix en el nom de la iniciativa que van crear conjuntament, “Amanah”, que també expressa el seu punt de partida. Es tracta d’una paraula d’origen semític que té el mateix sentit en hebreu i en àrab. Significa a la vegada, ‘confiança’ i ‘fe’. “Tant a l’islam com al judaisme”, expliquen junts, “no pot haver-hi fe en Déu sense confiança en els altres, perquè qui desconfia de l’altre no ha entès la infinitat de Déu, i no confia en ell. A més, només qui entrellaça relacions amb els altres, demostrant així la seva fe, és digne de confiança.” 

Així doncs, la primera tasca de l’imam i del rabí és generar confiança internament, dins de les seves pròpies comunitats. El fet de ser sunnita l’un i ortodox, l’altre, representa una excepció entre les iniciatives interreligioses promogudes per autoritats espirituals, i així es demostra un element clau a l’hora d’aspirar a un consens ampli en les dues comunitats. 

Amanah és una paraula d’origen semític que té el mateix sentit en hebreu i en àrab, la que significa, a la vegada, ‘confiança’ i ‘fe’. “Tant a l’islam com al judaisme no pot haver-hi fe en Déu sense confiança en els altres, perquè qui desconfia de l’altre no ha entès la infinitat de Déu”

Paral·lelament, el paper dels dos líders consisteix a posar els seus coneixements al servei de l’altre, per guanyar la seva confiança; per exemple, revelant la inconsistència teològica de molts tòpics antisemites o islamofòbics 

“Fa un temps vaig publicar un article en resposta a les declaracions d’un imam que va definir els jueus com a fills de micos”, relata Barakat. “Vaig demostrar que aquesta afirmació no es troba en cap text islàmic i, per tant, que no es tracta d’un argument teològic, sinó d’un abús de les fonts sagrades. Lamentablement, sovint la politització substitueix el rigor teològic a l’hora de transmetre les escriptures.” “En el context d’un debat sobre la possibilitat que els muetzins cridin a l’oració a Malmö, he intervingut a favor de la comunitat musulmana, assenyalant que no és gaire diferent d’escoltar les campanes de les esglésies els diumenges”, recalca el rabí HaCohen 

“Treballem l’un per a l’altre, prenent responsabilitat per l’altra comunitat i inspirant els nostres fidels a fer el mateix. També fem front comú contra l’auge del populisme; concretament, dels demòcrates suecs, que representen una amenaça per a ambdues comunitats, ja que volen prohibir la circumcisió i la importació de carn halal i kosher.” 

El paper dels dos líders consisteix a posar els seus coneixements al servei de l’altre per guanyar la seva confiança; per exemple, revelant la inconsistència teològica de molts tòpics antisemites o islamofòbics.

Junts, l’imam i el rabí visiten escoles i organitzen sessions de Beit Midrash / Madrassa (‘casa d’estudi’, en hebreu i en àrab) obertes al públic. En aquestes sessions, els participants, dividits en petits grups, llegeixen i comenten fragments de les escriptures jueves i musulmanes, cada cop sobre un tema diferent. Després, les reflexions sorgides en els grups són compartides i debatudes entre tots, i l’última part es dedica al debat teològic entre el rabí i l’imam. Hi ha molts jueus i musulmans que van a aquestes sessions per escoltar els seus líders, aprendre i apropar-se a l’altre. “Aquestes sessions són molt populars; a vegades arribem als vuitanta participants. L’objectiu és buscar una comprensió més profunda de l’altre en un entorn de confiança”, coincideixen. 

Tot i ser un expert en resolució de conflictesalgunes vegades HaCohen s’ha enfrontat al rebuig de la comunitat musulmana a causa dels seus orígens: “De vegades se m’acusa de ser un ingenuEvidentmentsom conscients del pes que té el conflicte entre Israel i Palestina a les nostres comunitats, i estem disposats a parlar-nesempre que sigui des del respecte i la confiançaPerò si ha de fomentar l’odi entre nosaltres, no té cap sentit.” Barakat ho corrobora: “Som a Suècia, i aquí es defensa la llibertat d’opinió de cadascú, a condició que no desemboqui en violència. A més, el respecte per la diferència de posicions és part de les nostres tradicions religioses.” Recentment, la ciutat de Malmö va atorgar el premi en Drets Humans al projecte “Amanah” pel seu compromís “per generar llaços entre musulmans i jueus i combatre l’odi i les amenaces entre les comunitats”. 

 

Share