Un lloc per fer silenci

La natura.

Un moment sagrat

Al matí, mentre em bec un suc de taronja natural davant de la finestra i assaboreixo el seu gust cítric tranquil·lament, tot encetant un nou dia.

La paraula que m’agrada més

Tarannà.

Què m’indigna

Que sovint les persones tendim a mirar-nos només el melic. Cerquem mecanismes per sentir-nos sempre millor que els altres en lloc de reconèixer les nostres vulnerabilitats, allò que ens uneix com a humans, per escoltar-nos més obertament i amb el fi de construir xarxes i espais comuns i diversos. Vaja, poca cosa.

Què em motiva

Cercar la manera d’emocionar i fer reflexionar a través de la música i l’humor.

Una lectura que m’ajuda  

Free play, de Stephen Nachmanovitch.

Una música 

«Freedom is a voice», de Bobby McFerrin.

Una olor agradable

L’olor d’una infusió de camamilla, que em recorda la meva padrina.

Un lema que m’inspira

 «Si quan ho fas no et fa una mica de vergonya, llavors ja és massa tard.»

Déu?

La vida, l’amor, l’energia vital, allò que ens inspira i fa que tot estigui viu, el que ens uneix a tots els éssers vius i ens permet empatitzar entre nosaltres… Sens dubte, hi ha quelcom invisible i misteriós que genera la màgia de viure i que durant tota la nostra vida podem estar cercant, estimant, investigant, experimentant… 

Una imatge 

Hi ha un pont a prop de Camarasa, el poble del meu pare, just a sobre del riu Segre, on comença el pantà de Sant Llorenç de Montgai. Prenc aquest camí per passejar o per córrer una mica. Quan es pon el sol, m’aturo en aquest pont i observo el reflex de l’aigua: les roques, els arbres i el cel s’hi multipliquen per dos. Tot és serè i bonic.

Un do/habilitat que posseeixo

Fer el ridícul a consciència. I sense consciència, també.

Una mestra

Caitlin Moran.

La mort és…

…necessària perquè tot es transformi i la vida creixi; allò que ens permet tenir consciència del miracle de la vida.

El meu desig profund

Que de veritat trobem la manera d’aturar el canvi climàtic i no carregar-nos el planeta.

Share