La manera com les persones gestionem l’emoció de la por (acceptant-la, negant-la o ridiculitzant-la) determina el nostre estat emocional. En els infants no és diferent; la manera com gestionin la por determinarà el seu to emocional i, a més, definirà la seva autoimatge. Fer un bon acompanyament emocional de la por en la infància és una tasca ben rellevant a la qual val la pena dedicar, com a mínim, un temps de reflexió. 

¿Què és la por? 

La por és el que sentim davant d’una situació que interpretem com a perillosa, tant si és un perill real –per exemple, un lleó ferotge que s’ha escapat del zoo i volta pel nostre barri–, com una situació imaginada, com ara un malson o pensar que faré el ridícul en el partit de bàsquet que he de jugar dissabte. 

¿Com és la por en la infància? 

Les temàtiques davant de les quals els infants acostumen a tenir una reacció emocional de por són diverses, però n’hi ha de molt comunes: la foscor, els insectes, estar sol a casa, els pallassos (o personatges emmascarats), la mort… 

Les pors en la infància són normals i necessàries. Formen part del desenvolupament dels infants. La por és una emoció evolutiva; és a dir, va variant a mesura que l’infant va creixent. 

La reacció emocional davant la por té tres variants. Pot fer que ens quedem paralitzats, que ens defensem atacant o que fugim de la situació que ens fa por. Aquest últim cas és, potser, el més habitual: davant una sensació de por, volem evitar-la o fugir-ne.  

A més a més, igual que la resta d’emocions, la por és subjectiva i personal. A un infant li pot fer por una cosa que a un altre li agradi. Un exemple típic d’aquest cas són els gossos. La reacció davant la por també varia segons la persona. Un nen o nena pot agafar-se fort a les cames de la mare quan veu un gos, un altre pot fugir corrents i un tercer pot quedar-se paralitzat davant l’animal. Les vivències emocionals són nostres i parlen de nosaltres. Saber-les escoltar i interpretar, com a mares, pares i educadors, ens pot ajudar a acompanyar de la millor manera possible els nens i nenes en aquest procés de descoberta del món interior i exterior que estan fent. 

La por com a consciència 

Des del punt de vista de la intel·ligència emocional, tal com hem apuntat a l’inici, quan parlem d’emocions no entenem que hi ha (perquè no és així) emocions bones i emocions dolentes, ja que les emocions són com les notícies: ens informen. 

És cert que hi ha notícies que ens fan sentir malament, que no ens agraden i generen incomoditat, i d’altres que ens fan sentir benestar i confort, que semblen fantàstiques. Sigui quina sigui la notícia, l’emoció ha de ser legitimada, ja que és la nostra percepció d’aquella realitat i negar-la seria negar-nos. 

 

Continua llegint l’article, en paper o digitalment,
fent la teva subscripció aquí

Share