Llegim als diaris que Europa afronta la major crisi humanitària des de la Segona Guerra Mundial. Un gran titular poc honest amb la realitat, ja que Europa, continent ric i impulsor dels drets humans, no és pas qui lidera la resposta a aquesta crisi. Així ho demostren les xifres: durant el 2015 van arribar a Europa 1.046.000 persones, de les quals 1.011.712 ho van fer per mar, arriscant la seva vida a les aigües del Mediterrani.

El paper d’Europa és molt modest si el comparem, per exemple, amb la resposta dels països veïns de Síria: el Líban, amb poc més de 4,3 milions d’habitants i una renda per càpita de 8.835 € anuals, acull 1,16 milions de sirians en camps de refugiats. Jordània, amb 6,5 milions d’habitants i una renda anual per càpita de 4.763 €, n’acull 600.000. La rica Europa, amb més de 508 milions d’habitants i una renda mitjana anual de 32.015 €, n’acull poc més d’1 milió.

Parlar d’acollida també sona com un despropòsit. El somni d’arribar a l’Europa central s’esvaeix a cada instant. En aquests moments, centenars de milers de persones es troben aturades en territori europeu, concretament a Grècia, on l’any passat van arribar 856.723 persones. Els països de la ruta dels Balcans (Macedònia, Sèrbia, Bulgària, Croàcia, Eslovènia, Àustria) han tancat les seves fronteres i els refugiats no poden avançar perquè Europa no els vol, ni poden tornar a Síria perquè hi ha guerra. La desesperació és palpable.

Abans que comencés la guerra a Síria, en aquest país HI vivien 22 milions de persones. Cinc anys després, només en queden la meitat, 11 milions. La resta han fugit buscant la protecció internacional que els mereix la condició de refugiats.

Europa vulnera drets fonamentals
El mes de març, els 28 van signar un acord amb Turquia pel qual, més que intentar resoldre el problema, l’externalitzaven. Conegut com a “pacte de la vergonya”, aquest acord permet que Europa expulsi a Turquia qualsevol persona que arribi de manera il·legal al seu territori, inclosos els sirians. A canvi, la Unió Europea es compromet a portar des de Turquia un nombre de refugiats equivalent al d’expulsions fins a un límit de 72.000 persones. Aquest pacte, a més, inclou una xifra econòmica de 6.000 milions d’euros a Turquia en concepte de “despeses de gestió”.

Són moltes les veus que afirmen que aquest pacte, a més d’immoral, és il·legal. De moment, totes les persones refugiades que han arribat a les illes gregues des que s’ha començat a aplicar estan en centres de detenció. Això fa que no hi hagi distinció entre els sol·licitants d’asil i els immigrants irregulars, i, per tant, s’estan produint detencions il·legals contràries a la llei internacional i europea de drets humans. A més, les persones que ja eren en territori europeu abans de l’entrada en vigor del pacte afronten el pas dels dies amb la incertesa de no saber quin serà el seu futur.

Durant el 2015 van arribar a Europa 1.046.000 persones, de les quals 1.011.712 ho van fer per mar, arriscant la seva vida a les aigües del Mediterrani.

 

>> Article complet a la versió en paper de Dialogal.