GRANADA, 1945, SACERDOT I CREADOR DE LA FUNDACIÓ PARE MANEL

Un lloc per fer silenci

La platja, el mar. Sempre ha estat un lloc on m’he trobat tranquil.

Un moment sagrat

Quan em llevo i veig els nens que van a l’escola. Visc al costat d’una escola i cada matí és un moment regal.

La paraula que m’agrada més

Estima.

Què m’indigna

Quan estic de mal humor. M’indigno amb mi mateix perquè la culpa del meu mal humor no la tenen els altres.

Què em motiva

La persona, la naturalesa. És un sentiment de comunió amb la vida.

Una lectura que m’ajuda

L’Evangeli de cada dia. José María Castillo.

Una música

El bolero.

Una olor agradable

L’olor del mar. De la sal i de la sorra.

Un lema que m’inspira

Lo nostre és una història de barri. El tinglado que tenim al barri de Verdum- Roquetes-Trinitat i que s’articula per la Fundació Pare Manel, una entitat que és la suma de moltes històries de barri, de persones senzilles.

Déu?

És la realitat. La meva, la teva… Cadascú la capta com pot, o no la capta, o l’anomena amb un altre nom… És el tot.

Una imatge

La dels meus pares.

Un do/habilitat que posseeixo

Sóc guapo.

Un mestre

Carles Flavià. Amic, confessor… que m’ha acompanyat i que sempre feia diana amb els seus comentaris cap a mi.

La mort és…

El final.

El meu desig profund

Estar sempre de bon humor.