CARLOTA SUBIRÓS

Directora teatral i dramaturga, i cofundadora de la companyia teatral La Perla 29. Ha dirigit Shakespeare, Txékhov, Guimerà i molts altres autors al Teatre Nacional de Catalunya, al Teatre Lliure i en moltes altres sales i festivals.

MONTSE ARMENGOU

Periodista  compromesa a desvetllar  veritats incòmodes. Dirigeix i presenta documentals de recerca històrica i de temes socials i, des de 1985, treballa a Televisió de CatalunyaTV3, en els programes 30 minuts i Sense ficció.

Text i moderació: Anna Ramis

MONTSE ARMENGOU: Tradicionalment, la gent es refia de la feina dels altres. Això és la base de la confiança. La confiança és bàsica per a tots. El periodisme consistia a ser cercadors d’informació, que després posàvem a disposició de la gent. Però la nostra feina ha canviat molt amb la irrupció de les xarxes. La gent pot trobar la informació per ella mateixa. I, tot i que a les xarxes hi ha informacions que no són fidedignes, als mitjans tradicionals, també.

CARLOTA SUBIRÓS: En el teatre, i en les arts en general, treballem de manera visible amb la punta de l’iceberg, amb allò que es veu, però sempre hi ha una base enorme que és tot allò que no es veu però que ho fonamenta tot: les motivacions, el passat, la xarxa de relacions. Allò que es veu només és un indici. Però, per darrere, o fora d’escena, hi ha tot allò que realment dona sentit al que veus. En grec, ob-skené, literalment, vol dir ‘fora d’escena’. Tradicionalment, allò que era obscè era la violència, la mort i el sexe: tot allò que era tabú. Les coses que són massa terribles per ser vistes directament passen fora d’escena.

>> Article complet a la versió en paper de Dialogal.