#66
Hivern 2018
Ads
Dialogal_Portada_66

#66

Hivern 2018

“Perquè pugui sorgir el possible cal intentar una vegada i una altra l’impossible”. Amb aquesta frase de Herman Hesse encetem el número 66 de Dialogal, com sempre a través de La Mirada fotogràfica precisa, poètica i suggeridora de Jesús G. Pastor. L’Altaveu ens acosta, sota el guiatge de Laia de Ahumada, a la visió holística i participativa de la salut que té Jordi Vila Alcalde. I, a la secció Batec, Jordi Sapés ens parla des d’un punt de vista experiencial dels ensenyaments d’Antoni Blay. En aquest número de la revista hi trobareu també un Diàleg sobre la violència entre Lolita Bosch i Jordi Borràs, un A fons de Xavier Melloni sobre la tradició i la continuïtat en les grans tradicions religioses i un Clau de volta de Leslie Selene que reflexiona sobre el poder transformador de la religiositat popular centrant-se en la veneració a Mèxic, al sud-oest dels Estats Units i a les Filipines de l’anomenat Santo Niño de Atocha. Carme Solé i Vendrell explica la seva trajectòria artística compromesa amb els drets dels infants a Finestra d’art; al Va de llibres Dídac P. Lagarriga ens recomana obres de musulmans conversos que trenquen tòpics i nodreixen l’islam autòcton d’una reflexió cultural pròpia, i Sàgar Malé descriu a l’A tempo la recerca de la profunditat centrada en l’escolta profunda de la música d’avantguarda de la segona meitat del segle XX. Com sempre, el Petit Dialogal tanca la revista amb continguts per a totes les edats i un article magnífic d’Alex Nogués que ens fa mirar el món des dels ulls emocionats dels infants. Si, a la nit, després de llegir-lo, mireu la volta celeste, pot ser que us ressoni alguna de les seves frases: “En una infinitud de no ser, nosaltres som un instant brillant i emocionant com un estel fugaç que esquinça el cel nocturn.”

01 PORTADA
03 EDITORIAL. Clara Fons i Duocastella. “El champion de la limpieza”
04 LA MIRADA de Jesús G. Pastor
08 ALTAVEU. La salut. Una visió holística i participativa. Laia de Ahumada
12 BATEC. Jordi Sapés. Antoni Blay
14 DIÀLEG. Contra la violència. Una conversa amb Lolita Bosch i Jordi Borràs
20 NATURALMENT. L’immens temple blau. Xènia Ros
22 EN PRIMERA PERSONA. Clara Fons i Duocastella. Gagandeep Singh Khalsa (II de II). Porto turbant perquè soc sikh
26 RECERCA. Pew Research Center. L’edat i la importància de la religió
28 A FONS. Continuïtat i discontinuïtat de les grans tradicions religioses. Xavier Melloni i Ribas
34 EL PERSONATGE DEL #66. Joan-Andreu Rocha Scarpetta. Muneo Yoshikawa
36 FINESTRA D'ART. Carme Solé Vendrell. Els infants em criden a ser pintats. I ho faig per donar-los veu
38 EN BLANC. Laia Monserrat. La presència
40 CLAU DE VOLTA. Atocha Leslie Selene
44 VA DE LLIBRES. Dídac P. Lagarriga. Aprendre d'un islam de quilòmetre 0
46 A TEMPO. Sàgar Malé. L’escolta profunda
48 FILMOTECA. Jordi Aguilera. El viatge de Nisha
49 QÜESTIONARI DIALOGAL. Carme Ruscalleda
50 PETIT DIALOGAL
     Cent mil milions de galàxies a la mirada d’un infant. Alex Nogués
     A un clic: Petites relaxacions
     Fet a mà: Espelmes en pots de vidre
     Ressenyes Petit Dialogal
     Els infants responen: Què vol dir “contemplar”?
55 SORTIM! David Casals. Protestantisme pioner
56 DIRECCIÓ GENERAL D’AFERS RELIGIOSOS
     EL BARÒMETRE: Religió i via pública
     DICCIONARI DE LES RELIGIONS: El budisme tibetà
     RECURSOS PER A LA GESTIÓ DE LA DIVERSITAT RELIGIOSA: Diccionari de les religions per a noies i nois de 10 a 14 anys

“EL CHAMPION DE LA LIMPIEZA”

Amb molta cura, embotellava, una per una, ampolles petites amb tap de rosca. Havia ideat una barreja feta sobretot a base d’aiguarràs i d’essències que servia com a detergent. Funcionava la mar de bé; en deia “El Champion de la limpieza”. Quan tenia una colla d’ampolles plenes, les posava en un cabàs i les anava a vendre casa per casa, o les oferia a altres dones de miners, com ella. A casa, els quartos anaven molt justos i no n’hi havia prou amb la paga de la mina i la de la fàbrica. 

Tenia tres fills, i també cuidava altres nens desemparats que feien vida al carrer. Casa seva era un lloc segur per als orfes. La pobresa material no impedia que qui hi entrava sempre en sortís amb l’escalf del cos i de l’ànima. Era una dona senzilla. Deia que les coses més boniques de la vida no són vistes amb els ulls, sinó que se senten amb el cor. Potser per això només tenia una màxima, la més valuosa de totes: amor. En tenia per a tothom. 

Havia experimentat que l’amor només és incompatible amb una cosa: la por. On hi ha por, no hi pot haver amor. Diuen els líders espirituals –siguin de la tradició que siguin– que l’amor en estat pur és aquell que va més enllà de l’afecte, del desig i de l’enamorament. És aquell que no té límits ni fronteres i que, quan s’esdevé, es converteix en inevitable. Aquell –l’únic– que té la força per superar o transformar qualsevol diferència. 

Perquè això passi, però, és imprescindible foragitar la por d’un mateix. La por de ser atacat, la por de ser ferit, la por de ser rebutjat, la por de ser diferent, la por de patir, la por de fer patir... La por de la por. La por que neix, en definitiva, de la poca capacitat que tenim per sintonitzar i harmonitzar allò que pensem amb allò que sentim ara i aquí.

Només si tenim la valentia –i se’n necessita molta!– d’indagar en nosaltres mateixos podrem fer neteja –dolorosament– de les pors i, aleshores sí, gaudir de la senzillesa de l’amor. La meva àvia, la inventora d’“El Champion de la limpieza”, se’n va sortir.

Jordi Sapés. Economista 
Xènia Ros. Ecoterapeuta Gestalt i professora de qi gong 
Xavier Melloni i Ribas. Jesuïta, antropòleg, teòleg i escriptor
Carme Solé Vendrell. Il·lustradora i pintora
Leslie Selene. Especialista en mediació espiritual
Sàgar Malé. Tècnic de cooperació al desenvolupament i realitzador de documentals
Alex Nogués. Escriptor i geòleg

Dialogal #66