#65
Tardor 2018
Ads
Dialogal_Portada_64

#65

Tardor 2018

El número 65 de Dialogal ens mostra a la portada una mirada amb ànima. És la mirada d’una persona sense llar que ens ofereix un somriure generós. Somriure és important perquè, tal com recollim a l’editorial, només el sentit de l’humor fa possible que imaginem un món diferent del que estem vivint. Si fullegeu aquest nou número de Dialogal hi trobareu, com sempre, molts articles amb ànima. Hem volgut dedicar la secció Recerca a la vulneració del dret a l’habitatge que afecta tantes persones del nostre entorn. L’Altaveu ens acosta a una experiència transformadora de viure en comunitat, i el Diàleg entre Carlota Subirós i Montse Armengou aborda des de diferents punts de vista el tema fonamental de la confiança, bàsica per a construir un món millor. A Batec, Marisa Barros ens parla de les condicions imprescindibles per al diàleg interreligiós i a la secció A fons, Joan Gómez reflexiona sobre el paper que desenvolupen les religions en l’espai públic. A Naturalment Isabel Verdaguer ens explica en què consisteix un bany de bosc i les seccions Va de llibres, A tempo, Filmoteca i Sortim ens ofereixen propostes de lectura, música, cinema i turisme de descoberta de la mà de Sònia Moll, Sàgar Malé, Jordi Aguilera i David Casals, respectivament. Però això no és tot. No deixeu de llegir l’article de Jordi Delclòs sobre el sufisme, el de Kristián Velásquez sobre la cosmovisió originària dels maies, ni, és clar, el de Jordi Amenós sobre l’art de fabular en família al Petit Dialogal… Si voleu seguir el nostre consell, llegiu-lo sencer, aquest número. No sabríem recomanar-vos una secció més que una altra!

01 PORTADA
03 EDITORIAL. Clara Fons i Duocastella. Ball de gira-sols
04 LA MIRADA de Jesús G. Pastor
08 ALTAVEU. Viure en comunitat. La unió fa la força. Laia de Ahumada
12 BATEC. Marisa Barros. A l’àgora del diàleg interreligiós
14 DIÀLEG. La confiança. Diàleg entre Carlota Subirós i Montse Armengou
20 NATURALMENT. Els banys de bosc. Isabel Verdaguer Foz
22 EN PRIMERA PERSONA. Clara Fons i Duocastella. Gagandeep Singh Khalsa (I de II). La terra dels blancs
26 RECERCA. Maite Mauricio i Jareño - XASPLL. La vulneració del dret a l’habitatge
28 A FONS. Estat i religió: amistats perilloses. Joan Gómez i Segalà
34 EL PERSONATGE DEL #65. Joan-Andreu Rocha Scarpetta. Geert Hofstede
36 FINESTRA D'ART. Jordi Delclòs. El sufisme: una via d’amor, bellesa i coneixement
38 EN BLANC. Laia Monserrat. El primer raig de sol
40 CLAU DE VOLTA. La cosmovisió originària maia. Kristián Velásquez
44 VA DE LLIBRES. Sònia Moll i Gamboa. Religió, espiritualitat i autoritat femenina
46 A TEMPO. Sàgar Malé. Transcendència i minimalisme
48 FILMOTECA. Jordi Aguilera. Campeones.
49 QÜESTIONARI DIALOGAL. Nadia Ghulam
50 PETIT DIALOGAL
     L'art de fabular en família. Jodi Amenós Álamo
     A un clic: Camino a la escuela
     Fet a mà: Mandales "naturals"
     Ressenyes Petit Dialogal
     Els infants responen: Què és, per a tu, la ceativitat?
55 SORTIM! David Casals. Toledo: bons propòsits i una demanda pendent
56 DIRECCIÓ GENERAL D’AFERS RELIGIOSOS
     EL BARÒMETRE: Nivell de pràctica
     DICCIONARI DE LES RELIGIONS: Els cinc pilars de l'islam
     GUIES PER A LA GESTIÓ DE LA DIVERSITAT RELIGIOSA: Guia per al respecte a la diversitat de creences als cementiris de Catalunya

Caminava d’esma. A pas lent, feixuc. Amb la motxilla plena de trastos. Sense gairebé ni adonar-me’n, vaig trobar-me a dalt de tot del precipici. Just en el punt on els peus es balancegen entre la terra i el buit. Exactament allà on l’abisme pretén absorbir-te sense contemplacions.

Per sort (o deliberadament), els precipicis quotidians són com els de les pel·lícules amb final feliç: sempre hi ha mans disposades a ajudar-te i branques on agafar-se. I és recomanable fer-ne ús. De totes les amarres possibles, n’hi ha dues que són, em sembla, més segures que la resta. Es tracta de la confiança i del sentit de l’humor.

Confiar en si mateix, en les altres persones i en allò que esdevindrà resulta imprescindible en temps d’incertesa. No parlo d’una confiança cega, absent de límits, sinó d’aquella que parteix del rigor amb un mateix que es veu reflectit en els altres. Hi ha, alhora, la confiança en allò altre menys tangible a què cadascú posa un nom diferent. Es tracta de la mare de totes les altres confiances: aquella que és útil per a tot perquè no serveix ni pot ser aprofitada o manipulada per a res en particular; és una confiança gratuïta en una realitat sense forma; l’única que, a aquells que la tenen, els dona plenitud. Sense confiança, qualsevol branca, per més fort que t’hi aferris, es podrirà o s’esqueixarà.

Si confiar és imprescindible, especialment en temps de crisi, l’humor esdevé igual d’important. No ha existit mai una cultura humana sense sentit de l’humor. L’humor, la rialla que sovint dona la mà a la creativitat i a la fabulació, permet donar una sortida quan no hi ha sortida possible; ofereix un punt de vista nou. El riure fa possible que imaginem un món diferent del que estem vivint. En un instant, mantenint les condicions de partida, el sentit de l’humor ens permet tenir una experiència inèdita. De fet, sovint, el riure esdevé una manera de sobreviure.

“L’experiència de la comicitat és una promesa de redempció”, va escriure Peter Berger. I “el sentit de l’humor és el sentit de l’amor”, em va dir un bon confident. Perquè el riure compartit ens fa còmplices, més amics. Posem-hi humor, doncs, que això de viure és una cosa molt seriosa.

Marisa Barros. Professora de ioga i meditació, poeta i escriptora
Isabel Verdaguer Foz. Fundadora de Biotop Natura i guia de bany de bosc
Joan Gómez i Segalà. Sociòleg, secretari del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa
Jordi Delclòs. Especialista en sufisme i director de l’Escola de Música i Musicoteràpia Turca i Sufí de Barcelona
Sònia Moll. Professora i escriptora
Sàgar Malé. Tècnic de cooperació al desenvolupament i realitzador de documentals
Jordi Amemós Álamo. Terapeuta i formador en narrativa terapèutica i creativitat

Dialogal #65
https://issuu.com/dialogal/docs/dialogal_65_issue