#61
Tardor 2017
Ads
_Mock_Portada

#60

 
Desenfocar l’ego d’un mateix per posar l’accent en alguna cosa molt més absoluta és un dels grans ensenyaments de les tradicions de saviesa, religioses o no. És allò que permet, per exemple, viure la mort com una veritable experiència de creixement, tal com l’entén Carles Perarnau, psicòleg clínic del Servei d’Acompanyament en el Dol, que en parla amb profunditat amb Laia de Ahumada a la secció Obertura d’aquest nou número de Dialogal. O el que fa possible que ens endinsem a la natura tal com proposa Josep Gordi a Naturalment: en silenci, com si ens submergíssim dins l’aigua, fent atenció a la nostra respiració o al batec del nostre cor i embadalint-nos amb el que ens envolta. Gemma Téllez, a la secció Batec, o Elizabeth Attar Lheure, a la secció L’accent, ens expliquen també experiències de creixement i transformació personal en l’àmbit de la cura o en l’àmbit de l’espiritualitat. El Diàleg d’aquest número us sorprendrà amb una conversa entre Najia Lotfi i Joan Melé sobre el valor dels diners, la banca ètica i la banca islàmica. I a la secció A fons podreu llegir una reflexió de Johannes Staemmler, pastor emèrit a Erfurt, sobre el sentit de la commemoració del 500 aniversari de la Reforma, el 31 d’octubre d’enguany, data en què Luter va clavar les seves noranta-cinc tesis a l’església del castell de Wittenberg. Finalment, al Petit Dialogal, Marta Burguet i Arfelis reivindica la importància del treball de la interioritat amb els més menuts, ja que l’aprenentatge de l’atenció conscient i el desenvolupament de la percepció és el que ens permet ser persones lliures. Aquests i altres articles interessants de Joan-Andreu Rocha Scarpetta, Anna Clot-Garrell, Helena Cots, David Casals, Laia Monserrat, Sergio Arévalo, Karina Felitti, Nadia Ghulam o Jordi Aguilera us esperen al Dialogal 60.

01    En portada. María Sanz. Miratge al natural.
02    Digues la teva. A la portada. Concurs Dialogal.
03    Editorial, Clara Fons i Duocastella. I jo, també em moriré?
04    La mirada, de Jesús G. Pastor. El Cuco (El Salvador).
08    Obertura. La mort. Trànsit de la consciència. Laia de Ahumada.
12    Recerca. Anna Clot-Garrell. Institucions públiques i fet religiós.
15    Batec. Gemma Téllez i Bernad. L’ètica de cuidar.
16    Diàleg: Conversa Joan Melé - Najia Lotfi. El diner no és l’amo de les nostres vides. Joan Gómez i Segalà.
22    Naturalment. Josep Gordi Serrat. Viure en comunió amb la natura.
24    En primera persona: Carmen Sánchez Pérez (II): Troba el teu lloc!. Clara Fons i Duocastella.
28    Qüestionari Dialogal. Marta Millà.
29    L’accent. Elisabeth Attar Lheure. Viure una vida espiritual.
30    A fons. Johannes Staemmler, Erfurt. Soc aquí, no puc obrar de cap altra manera
36    Personatge del #60. Raimon Panikkar. El diàleg intercultural com a horitzó.
38    En clau de gènere. Karina Felitti. Els cercles de dones i la política de l’esfera personal.
40    Va de llibres. Helena Cots. Tots som Haru. Conversa amb Flavia Company.
43    Sortim!. David Casals. Mémorial de la Shoah. Un far davant el negacionisme.
44    En blanc. Laia Montserrat. Camins.
46    A peu de carrer. Sergio Arévalo. Gursewak Singh, el deixeble del Guru
48    Finestra d’art. Nadia Ghulam. L’art que em va curar i em fa ser qui soc.
50    Direcció General d’Afers Religiosos
        El baròmetre: Predisposició al diàleg interreligiós
        Diccionari de les religions: Església
        Guies per a la gestió de la diversitat religiosa: Diversitat de creences als centres sanitaris
53    Filmoteca, Jordi Aguilera. Un gato callejero llamado Bob.
54    Petit Dialogal
        Educar per aprendre a ser, des de dins. Marta Burguet i Arfelis
        Parlar per parlar: Més vell que Matusalem
        A un clic: Yoga for Kids
        Fet a mà: Celebrem el solstici d’estiu
        Ressenyes: Petit Dialogal
        Els infants responen: Què vol dir morir?

I JO, TAMBÉ EM MORIRÉ?

“Mama, i jo, també em moriré?” M’ho va demanar fa un parell de dies el meu fill de quatre anys. Li vaig dir que sí, que totes les persones, com els animals, ens morim. Això ens va portar a mantenir una llarga conversa i, finalment, a la pregunta inevitable: “Què és la mort?”. Vaig balbucejar i, després d’invertir uns segons de silenci a buscar una resposta convincent, vaig dirigir-me a la finestra. “Veus el cirerer? Floreix cada primavera. Fa aquelles flors de pètals blancs i olorosos que ens agraden tant. Però on són ara les flors del cirerer?” “No hi són... Els pètals van caure a terra...”, va fer dubtós el petit. “Exacte! Els pètals es van assecar i es van deixar caure plàcidament a terra, i van passar a formar part de la vida d’una altra manera. Les flors es van morir.” “Es van morir?” “Sí. La vida de les persones és igual. Encara que el nostre cos es mori, com la flor del cirerer, la seva energia i el record i l’amor de les persones que ens estimen i a qui estimem no se’n va; continua formant part de la vida. I, saps què? Més enllà de l’amor i del record, ningú no sap del cert què hi ha després de la mort. Com els pètals del cirerer, que en caure a terra tampoc no sabien que donarien pas a formoses cireres!”  

Si la mort pot explicar-se tan senzillament, què ho fa, que sovint ens aterri la idea d’imaginar-nos-la? És que “l’ego no vol morir”, ens diu Carles Perarnau a l’“Obertura” d’aquest nou número de Dialogal

Desenfocar l’ego d’un mateix per posar l’accent en alguna cosa molt més absoluta és, justament, un dels grans ensenyaments de les tradicions de saviesa, religioses o no. És allò que permet viure la mort com una veritable experiència de creixement. Un aprenentatge que, com l’olor de la flor del cirerer, transcendeix el jo, l’ara i l’aquí.

Laia de Ahumada. Filòloga i escriptora
Anna Clot-Garrell.Sociòloga de la religió
Gemma Téllez i Bernad. Infermera i life coach
Elisabeth Attar Lheure.Coordinadora de l'Assemblea Espiritual Bahá'í de Barcelona
Johannes StaemmlerPastor emèrit (Erfurt)
Karina FelittiHistoriadora, especialitzada en estudis de gènere
Nadia GhulamEscriptora afganesa

Dialogal #60