Amb una “G”. El text recitat a l’atzar del llibre sagrat dels sikhs, el Guru Granth Sahib, començava amb una “G”. Naranjan Singh va aixecar la mirada de terra i va contemplar pensatiu el rostre del seu net. L’antic membre de la Intel·ligència de l’Imperi britànic, que va combatre en el front del Pacífic durant la Segona Guerra Mundial, havia estat l’escollit per decidir el nom del nounat. La tradició manava. La primera lletra del text recitat en la cerimònia de la Janam Sanskar havia de ser també la primera lletra del nom de la criatura. En acabar la recitació, tots els ulls estaven posats en l’avi. “El deixeble del Guru, de la Veritat”, va anunciar en Naranjan, així s’anomenarà: Gursewak.

A l’Índia, en Gursewak era un estudiant excel·lent, un jove que tenia molta traça amb els números. No li va costar gens ni mica, doncs, aprovar la secundària amb bona nota. Les coses es van torçar, però, quan va arribar, l’any 2011, a Viladecans, on el seu pare residia des de feia dotze anys. El desconeixement del català i del castellà es va imposar com un mur infranquejable que li impedia avançar en els seus estudis. El jove se sentia impotent davant d’aquesta nova realitat, i vivia amb certa perplexitat que la resta d’estudiants de l’institut el coneguessin simplement per una etiqueta: “l’alumne que parla en anglès”.

El carrer es va presentar també com un territori hostil, un espai on, a voltes, els prejudicis i estereotips espicassaven feridors entre el brogit de la multitud. “Mira com s’assembla al Bin Laden, aquest!” “És com els terroristes que surten a la tele…” Fins i tot s’adonava que algunes persones li tenien por, com aquella parella que va apartar els seus dos fills en un supermercat per mantenir-los com més lluny d’ell millor…   

Tot plegat el va desmotivar profundament, i al cap de tres mesos va decidir marxar a l’Índia. Amb tot, mig any més tard, va decidir tornar a Catalunya amb una mentalitat renovada. Havia de superar tant sí com no la barrera de la llengua i continuar els estudis. 

L’assistència habitual al Gurdwara de Barcelona, el temple sikh, li va aportar, així mateix, una nova perspectiva sobre la seva situació. Allà va conèixer altres joves que també havien patit comentaris discriminatoris, i Gagandeep Singh, una persona que el va conscienciar que davant els prejudicis era necessari actuar i no quedar-se amb els braços plegats: “Hem de canviar el present, si volem transformar el futur”.

Amb aquest nou esperit, va decidir implicar-se en iniciatives socials vinculades a la Creu Roja i també en el projecte Constructors de Ponts, de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, una proposta que promou activitats relacionades amb la diversitat religiosa i cultural entre joves de diverses conviccions. Com a membre del grup d’Acció Social d’aquesta iniciativa, ha participat en accions de sensibilització sobre la situació de les persones sense llar, i ha nascut en ell la necessitat de posar el seu gra de sorra per tal de millorar la situació d’aquest col·lectiu. Fa pocs mesos, es va presentar amb altres companys a un concurs per a joves emprenedors, organitzat per un centre educatiu de Viladecans. La seva proposta consisteix en una motxilla, pensada per a les persones sense llar, que es converteix en llit. 

Davant els prejudicis era necessari actuar i no quedar-se amb els braços plegats: “Hem de canviar el present, si volem transformar el futur”.

Els prejudicis i estereotips no han desaparegut. Continuen fent nosa al carrer. En Gursewak, però, els afronta amb una altra actitud. Ara, sense la limitació de la llengua, no té cap inconvenient a aturar-se per enraonar amb qui té aquestes opinions esbiaixades. És la seva guerra particular i humil, molt diferent de la que va viure el seu avi Naranjan; la guerra de molts altres joves com ell.