Hi anàvem amb l’avi moltes tardes. Més enllà dels horts, al costat del riu. M’ho repetia cada vegada: “Tria-la ben verda”. Ni molt gran, ni massa petita; la mida exacta per poder-la dominar. La delicadesa en agafar-la no assegurava que m’estalviés un tall. Però amb l’avi allà tot era menys dolorós. Doblegava la fulla de canya amb tanta cura com sabia. Fixava la vista a la làmina verda i la blegava. La plegava de nou i la tornava a girar. Ni hi sentia. Per uns moments, tot s’aturava.

I, en aixecar la vista, aquella fulla verda havia esdevingut, indiscutiblement, una barca esplèndida que, malgrat les seves dimensions, podia contenir-ho tot i era apta per a qualsevol tripulant.

A Dialogal ens ha passat exactament això. Fa catorze anys, Francesc Torradeflot Freixes i Francesc Rovira Llopart van tenir la idea i la valentia d’agafar la fulla de canya, sense por de tallar-se, i convertir-la en la primera revista sobre diàleg interreligiós dels països catalans i també dels països de parla castellana. Malgrat les inclemències del temps, hi ha hagut moltes persones que, generosament, han pujat a la barca i han permès que navegués a bon port durant tots aquests anys. Lectors, col·laboradors, redactors, assessors… Especialment Manuel Pérez Browne, que ha pilotat l’embarcació durant els darrers temps.

Tota l’experiència viscuda ens permet ara arrencar una altra fulla, de la mateixa canya, que ens sembla que s’adequa més bé al moment que estem vivint. Si fa catorze anys prenia forma la idea de diàleg interreligiós i es constatava que era necessari, pensem que avui s’ha fet palesa la necessitat d’eixamplar aquesta perspectiva.

Dialogal es presenta ara, també, com un espai de reflexió per a tota persona en recerca de sentit. Un lloc de creixement, de novetat, de transformació, que vol crear pensament, generar debat i posar paraula a allò que s’està vivint actualment. Dins i fora del marc religiós. Perquè pensem que la recerca de sentit —més enllà o més ençà d’allò que és lliure fins i tot d’aquesta etiqueta— és oberta.

I ara som precisament en el moment més emocionant. Curulls de nervis il·lusionants. Contents. El precís instant en què posem la barca a l’aigua. Pugeu-hi, si us plau. I fem-la navegar riu enllà.

 

Clara Fons i Duocastella
Directora de Dialogal