La història de Balaguer (la Noguera) és un exemple de com eren fa mil anys les terres que avui formen Catalunya, on convivien amb més o menys tolerància cristians, jueus i musulmans. La ciutat pretén reivindicar-se com a destinació turística i un dels seus elements diferenciadors és, precisament, el seu llegat medieval.

Pels volts del 713-715, en un altiplà proper a la ciutat i que avui dia és una zona verda, s’hi va instal·lar un campament militar àrab i berber, nucli del municipi. Avui, aquest indret és el jaciment arqueològic islàmic més important de Catalunya. La seva ubicació era estratègica: es troba molt a prop del riu Segre, en un indret on durant l’Edat Mitjana s’hi trobava or, fet que va consolidar el desenvolupament econòmic de la ciutat. La vall fluvial també s’aprofitava des del punt de vista militar per fer incursions al nord.

Durant tot aquells anys les fronteres no eren com les actuals: entre els diferents territoris no hi havia un límit geogràfic estricte com passa ara, sinó que hi havia una zona coneguda com a “terra de ningú”. Per aquest motiu era important ubicar una medina (ciutat islàmica) en un indret proper a la frontera perquè al-Andalús pogués consolidar el seu domini territorial. El campament militar va evolucionar a l’aixopluc d’una infraestructura clau: un castell. De fet, els carrers del centre històric de Balaguer segueixen sent laberíntics, estructura molt característica de les ciutats islàmiques.

La desintegració del Califat de Còrdova va implicar al segle XI que la ciutat es convertís en la seu d’un regne musulmà independent. Tot i això, la inestabilitat política fou aprofitada pel Comtat d’Urgell per conquerir la zona. Més endavant, a partir de l’any 1413, Balaguer es va acabar integrant a la Corona d’Aragó.

Al Museu Comarcal de la Noguera hi ha una exposició permanent que explica com van evolucionar la ciutat i rodalia. Explica què eren al-Àndalus i els comptats catalans, com era una medina, el paper que va tenir el castell com a centre de poder i com es va consolidar la ciutat entre els segles IV i XV com a capital del Comtat d’Urgell.

A Balaguer també hi havia hagut un barri jueu, cosa que succeïa a les ciutats catalanes de l’Edat Mitjana. Estava situat al costat de l’actual plaça del Mercadal, l’espai medieval porxat més gran de Catalunya. La sinagoga es trobava on ara hi ha l’església del Miracle. La comunitat fou expulsada del nucli urbà el primer de maig de 1333. Aquest fet s’anticiparia a l’expulsió de musulmans, israelites i conversos que va decretar la Corona hispànica entre els segles XV i XVI, i ens convida a fer la reflexió següent: com seria l’Espanya d’avui si en aquells anys el poder polític no hagués optat per la uniformitat?